Rosaria Chifari | Fundació ENT
En els propers anys es preveu un augment de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals, però hi ha instal·lacions suficients per tractar-los a Espanya?
Les noves directives en matèria de residus i reciclatge han imposat tres reptes importants per a tots els Estats Membres: la limitació de la proporció de residus municipals que poden portar-se als abocadors fins a un màxim del 10% el 2035; la implantació obligatòria de la recollida separada de bioresidus abans del 31 de desembre de 2023; la limitació que a partir de 2027 només la fracció orgànica que es reculli selectivament compti per al càlcul de la taxa de reciclatge. Aquests reptes, sumats a l’objectiu de reciclatge a assolir el 2035 (65%), actuen com a motor clau per introduir millores en els sistemes existents de gestió dels residus municipals.
A Espanya, les comunitats autònomes (CCAA) tenen molta responsabilitat en la consecució dels objectius fixats a nivell estatal ja que són les responsables dels serveis de recollida i tractament dels residus municipals. El paper de les CCAA és rellevant ja que segons el Pla Nacional de Gestió de Residus d’Espanya (PEMAR 2016-2020), per garantir el compliment dels objectius nacionals, les CCAA han de complir almenys aquests objectius dins dels seus territoris: cada CA ha de complir els objectius de forma independent.
A nivell nacional, el 2018, es van generar 22.265.000 de tones i la recollida selectiva va arribar al 17,7% dels Residus Municipals (RM) generats, sent la part restant fracció resta (FR) (79,3%) i voluminosos (3,0%). Les quatre fraccions principals recollides selectivament van ser paper i cartró (27,1%), orgànica (25,6%), incloent residus biodegradables de cuines i restaurants i fracció vegetal procedent de parcs i jardins, vidre i envasos de vidre (21,2 %) i envasos barrejats (18,8%).[1]
L’increment de la recollida selectiva està estretament relacionada amb la ràtio de recollida separada de la fracció orgànica, donada la seva rellevància dins la composició de RM (a Espanya 42,72% del total generat)[2]. Gràcies a una sèrie de mesures posades en marxa a Espanya pels residus biodegradables, s’ha anat disminuint progressivament la seva deposició en abocador i incrementant la seva recollida selectiva. De fet, en els últims anys la recollida separada de bioresidus a Espanya s’ha incrementat de forma més significativa, més que duplicant el 2018 (1.006.000 t/any)[1] les tones recollides el 2006 (400.000 t/any)[1]. La introducció d’impostos creixents sobre l’abocament i incineració a Catalunya i la introducció obligatòria de la recollida selectiva de bioresidus en tots els municipis catalans des de 2008 van contribuir de forma important a aquest increment.
La recollida selectiva no es realitza de forma generalitzada al país. De fet, el 2018 es va arribar a recollir a nivell estatal respectivament el 24%, 26% i 54% de les fraccions envasos lleugers, paper i cartró i vidre generades. Per a la FORM la situació és encara pitjor ja es recull només el 12% de la fracció orgànica generada. A les comunitats on es pràctica una recollida selectiva de la matèria orgànica més generalitzada (Catalunya i la Comunitat Foral de Navarra) s’arriba a seleccionar el màxim un 34% dels residus orgànics generats. Al 2018, en 6 CCAA (Cantàbria, Ceuta, Extremadura, la Rioja, Melilla i Regió de Múrcia) la FORM (residus biodegradables de cuines i restaurants) no s’ha recollit selectivament mentre que en dos (Castella la Manxa, Castella i Lleó ) la recollida selectiva de la fracció orgànica recentment ha començat. Allà on no ve separada selectivament, la fracció orgànica dels RM en la majoria dels casos es tracta barrejada amb la fracció resta en plantes de TMB.
Els nivells de reciclatge de RM són diferents a cada regió, fet que mostra les diferents estratègies de gestió de RM emprades a nivell regional[3]. S’han de produir canvis profunds en els sistemes de gestió de residus sòlids urbans de la majoria de les regions espanyoles per assolir els objectius fixats a nivell europeu. Per moltes CCAA, aconseguir aquests canvis representa un gran repte a afrontar. A la necessitat d’haver d’implantar la recollida selectiva de matèria orgànica de manera obligatòria, se li suma el fet d’haver de tractar una quantitat més gran de fracció orgànica recollida selectivament i el fet que les tones de bioestabilitzat procedents de les plantes de tractament mecànic biològic (TMB) de fracció resta ja no podran comptabilitzar-se com “material reciclat”. D’aquí la necessitat d’incrementar la capacitat de valorització orgànica mitjançant la implementació de nova infraestructura o la reconversió de les plantes de tractament mecànic biològic (TMB) de fracció resta existents en instal·lacions que puguin rebre i valoritzar els bioresidus recollits selectivament. Sense aquesta adaptació tecnològica, moltes plantes de TMB quedarien sobredimensionades i sense la introducció de noves plantes de tractament biològic de fracció orgànica recollida selectivament s’hauran d’exportar importants quantitats de fracció orgànica a plantes externa a l’àrea de generació amb les negatives conseqüències en costos de transport i ambientals. L’autosuficiència regional en tractar residus biològics amb la implementació de plantes de compostatge i digestió anaeròbica pot reduir dràsticament aquests costos.
Les importants inversions destinades a plantes TMB de FR han contribuït a obrir una bretxa entre el nombre de plantes d’aquesta tipologia i les de tractament biològic de fracció orgànica recollida selectivament. A més, a les CCAA no se’ls requereix proporcionar evidència en relació amb la destinació final del bioestabilitzat, de manera que tot el que es produeix es comptabilitza com a material reciclat independentment de si realment s’envia a recuperació (és a dir, R10[4]) o no.
Pel que fa a la gestió de residus al 2017, la majoria (53,4%) dels RM generats a Espanya es van enviar directament (15,9% sense previ tractament) o indirectament (37,5% com a rebuig d’altres tractaments) a abocadors mentre que l’11,6% es va destinar a incineradores -amb o sense valorització energètica-. El 14,8% dels RSU generats es va enviar a compostatge o digestió anaeròbica en plantes TMB de fracció resta, 2,3% a plantes de compostatge o digestió anaeròbica de FORM, 18,0% a recuperació de materials (14,5% procedents de recollida separada i 3,5% de plantes TMB de fracció resta).
Al territori nacional hi ha 139 plantes de tractament biològic (89 TMB de FR i 50 plantes de valorització biològica de bioresidus) que no estan repartides homogèniament en les 17 CCAA. 28 de les plantes nacionals de tractaments de bioresidus estan localitzades a Catalunya, on es tracta prop de l’67% de la totalitat de la fracció orgànica selectivament recollida i enviada a aquest tipus de tractament a nivell estatal. D’altra banda, la majoria de les instal·lacions TMB de fracció resta estan ubicades a Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Catalunya. En aquestes 4 regions es tracta al voltant de l’63% de la fracció resta enviada a tractament mecànic biològic a nivell estatal.
Considerant que només se separa el 12% de la fracció orgànica generada a nivell estatal i es preveu un increment sensible de la recollida selectiva de la fracció orgànica, les plantes de tractament biològic de bioresidus existents a nivell nacional no són suficients. Amb l’actual configuració de sistema de gestió de residus biodegradables, no és previsible que Espanya pugui assolir els objectius de reciclatge establerts per la Unió Europea. Les CCAA hauran de centrar-se en reduir les aportacions de RM a abocadors introduint mesures de prevenció i augmentant la quantitat de residus destinats al reciclatge (en particular la fracció orgànica), invertint en optimitzar l’eficiència de les instal·lacions en funcionament, introduint noves infraestructures o reconvertint gradualment les existents que siguin més flexibles.


[3] Sastre, S., Llopart, J. and Puig, I. (2018) ‘Mind the gap: A model for the EU recycling target applied to the Spanish regions’, Waste Management. Elsevier Ltd, 79, pp. 415–427. doi: 10.1016/j.wasman.2018.07.046.
[4] Tratamiento de suelos, produciendo un beneficio a la agricultura o una mejora ecológica de los mismos.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Rosaria Chifari | Fundació ENT
En los próximos años se prevé un aumento de la recogida selectiva de la fracción orgánica de los residuos municipales, pero ¿hay instalaciones suficientes para tratarlos en España?
Las nuevas directivas en materia de residuos y reciclaje han impuesto tres retos importantes para todos los Estados Miembros: la limitación de la proporción de residuos municipales que pueden llevarse a los vertederos hasta un máximo del 10% para 2035; la implantación obligatoria de la recogida separada de biorresiduos antes del 31 de diciembre de 2023; la limitación que a partir del 2027 solo la fracción orgánica que se recoja selectivamente cuente para el cálculo de la tasa de reciclaje. Estos retos, sumados al objetivo de reciclaje a alcanzar para el 2035 (65%), actúan como motor clave para introducir mejoras en los sistemas existentes de gestión de los residuos municipales.
En España, las Comunidades Autónomas (CCAA) tienen mucha responsabilidad en la consecución de los objetivos fijados a nivel estatal ya que son las responsables de los servicios de recogida y tratamiento de los residuos municipales. El papel de las CCAA es relevante ya que según el Plan Nacional de Gestión de Residuos de España (PEMAR 2016-2020), para garantizar el cumplimiento de los objetivos nacionales, las CCAA deben cumplir al menos esos objetivos dentro de sus territorios: cada CA debe cumplir los objetivos de forma independiente.
A nivel nacional, en el 2018, se generaron 22.265 millones de toneladas y la recogida selectiva alcanzó el 17,7% de los Residuos Municipales (RM) generados siendo la parte restante fracción resto (FR) (79,3%) y voluminosos (3,0%). Las cuatro fracciones principales recogidas selectivamente fueron papel y cartón (27,1%), orgánica (25,6%), incluyendo residuos biodegradables de cocinas y restaurantes y fracción vegetal procedentes de parques y jardines, vidrio y envases de vidrio (21,2%) y envases mezclados (18,8%)[1].
El incremento de la recogida selectiva está estrechamente relacionado con la ratio de recogida separada de la fracción orgánica, dada su relevancia dentro del composición de RM (en España 42,72% del total generado)[2]. Gracias a una serie de medidas puestas en marcha en España para los residuos biodegradables, se ha ido disminuyendo progresivamente su deposición en vertedero e incrementando su recogida selectiva. De hecho, en los últimos años la recogida separada de biorresiduos en España se ha incrementado de forma más significativa, más que duplicando en 2018 (1,006,000 t/año)1 las toneladas recogidas en 2006 (400.000 t/año) 1. La introducción de impuestos crecientes sobre el vertido e incineración en Cataluña y la introducción obligatoria de la recogida selectiva de biorresiduos en todos los municipios catalanes desde 2008 contribuyeron de forma importante a este incremento.
La recogida selectiva no se realiza de forma generalizada en el país. De hecho, en el 2018 se llegó a recoger a nivel estatal respectivamente el 24%, 26% y 54% de las fracciones envases ligeros, papel y cartón y vidrio generadas. Para la FORM la situación es aún peor ya se recoge solo el 12% de la fracción orgánica generada. En las comunidades donde se práctica una recogida selectiva de la materia orgánica más generalizada (en Catalunya y en la Comunidad Foral de Navarra) se llega a seleccionar al máximo un 34% de los residuos orgánicos generados. En el 2018, en 6 CCAA (Cantabria, Ceuta, Extremadura, La Rioja, Melilla y Región de Murcia) la FORM (residuos biodegradables de cocinas y restaurantes) no se ha recogido selectivamente mientras que en dos (Castilla La Mancha, Castilla y León) la recogida selectiva de la fracción orgánica recién se ha empezado.  Donde no viene separada selectivamente, la fracción orgánica de los RM en la mayoría de los casos se trata mezclada con la fracción resto en plantas de TMB.
Los niveles de reciclaje de RM son diferentes en cada región, cosa que muestra las diferentes estrategias de gestión de RSU empleadas a nivel regional[3]. Deberán producirse cambios profundos en los sistemas de gestión de residuos sólidos urbanos de la mayoría de las regiones españolas para alcanzar los objetivos fijados a nivel europeo. Para muchas CCAA, lograr estos cambios representa un gran reto a afrontar. A la necesidad de tener que implantar la recogida selectiva de la materia orgánica de forma obligatoria, se suma hacer frente a tener que tratar una cantidad mayor de fracción orgánica recogida selectivamente y el hecho que las toneladas de bioestabilizado procedentes de las plantas de tratamiento mecánico-biológico (TMB) de fracción resto ya no podrán contabilizarse como “material reciclado”. De aquí la necesidad de incrementar la capacidad de valorización orgánica mediante la implementación de nueva infraestructura o la reconversión de las plantas de tratamiento mecánico biológico (TMB) de fracción resto existentes en instalaciones que puedan recibir y valorizar los biorresiduos recogidos selectivamente. Sin esta adaptación tecnológica, muchas plantas de TMB se quedarían sobredimensionadas y sin la introducción de nuevas plantas de tratamiento biológico de fracción orgánica recogida selectivamente se tendrán que exportar importantes cantidades de fracción orgánica a plantas externa al área de generación con negativas consecuencias en costes de transporte y ambientales. La autosuficiencia regional en tratar residuos biológicos con la implementación de plantas de compostaje y digestión anaeróbica puede reducir drásticamente esos costos.
Las importantes inversiones destinadas a la realización de plantas TMB de FR han contribuido a abrir una brecha entre el número de plantas de esta tipología y las de tratamiento biológico de fracción orgánica recogida selectivamente. Además, a las CCAA no se les requiere proporcionar evidencia en relación con el destino final del bioestabilizado, de modo que todo lo que se produce se contabiliza como material reciclado independientemente de si realmente se envía a recuperación (es decir, R10[4]) o no.
Con respecto a la gestión de residuos en el 2017, la mayoría (53,4%) de los RM generados en España se enviaron directamente (15,9% sin previo tratamiento) o indirectamente (37,5% como rechazo de otros tratamientos) a vertederos mientras que el 11,6% se destinó a incineradoras -con o sin valorización energética. El 14,8% de los RM generados se envió a compostaje o digestión anaeróbica en plantas TMB de fracción resto, 2,3% a plantas de compostaje o digestión anaeróbica de FORM, 18,0% a recuperación de materiales (14,5% procedentes de recogida separada y 3,5% de plantas TMB de fracción resto.
En el territorio nacional existen 139 plantas de tratamiento biológico (89 TMB de FR y 50 plantas de valorización biológica de biorresiduos) que no están repartidas homogéneamente en las 17 CCAA. 28 de las plantas nacionales de tratamientos de biorresiduos están localizadas en Catalunya, donde se trata cerca del 67% de la totalidad de la fracción orgánica selectivamente recogida y enviada a este tipo de tratamiento a nivel estatal. Por otro lado, la mayoría de las instalaciones TMB de fracción resto están ubicadas en Andalucía, Comunidad Valenciana, Castilla y León y Catalunya. En estas 4 regiones se trata alrededor del 63% de la fracción resto enviada a tratamiento mecánico biológico a nivel estatal.
Considerando que solo se separa el 12% de la fracción orgánica generada a nivel estatal y se prevé un incremento sensible de la recogida selectiva de la fracción orgánica, las plantas de tratamiento biológico de biowaste existentes a nivel nacional no son suficientes.
Con la actual configuración del sistema de gestión de residuos biodegradables, no es previsible que España pueda alcanzar los objetivos de reciclaje establecidos por la Unión Europea. Las CCAA tendrán que centrarse en reducir las aportaciones de RM a vertederos introduciendo medidas de prevención y aumentando la cantidad de residuos destinados al reciclaje (en particular la fracción orgánica), invirtiendo en optimizar la eficiencia de las instalaciones en funcionamiento, introduciendo nuevas infraestructuras o reconvirtiendo gradualmente las existentes que sean más flexibles.


[3] Sastre, S., Llopart, J. and Puig, I. (2018) ‘Mind the gap: A model for the EU recycling target applied to the Spanish regions’, Waste Management. Elsevier Ltd, 79, pp. 415–427. doi: 10.1016/j.wasman.2018.07.046.
[4] Tratamiento de suelos, produciendo un beneficio a la agricultura o una mejora ecológica de los mismos.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Rosaria Chifari | ENT Foundation
An increase in the selective collection of the organic fraction of urban solid waste is expected in the coming years, but are there enough facilities to treat it in Spain?
The new directives on waste have imposed three important challenges for all Member States: limiting the proportion of municipal waste that can be sent to landfills to a maximum of 10% by 2035; the mandatory implementation of separate collection for bio-waste before December 31st, 2023; the limitation that from 2027 only the organic fraction that is separately collected counts for the calculation of the recycling rate. These challenges, added to the recycling target to be achieved by 2035 (65%), act as key drivers for introducing improvements in existing urban waste management systems.
In Spain, Autonomous Communities (ACs) have the responsibility of achieving the objectives set at state level since they are responsible for the collection and treatment of municipal waste.
The role of the ACs is relevant since, according to Spain’s National Waste Management Plan (PEMAR 2016-2022), to guarantee compliance with national objectives, the ACs need to meet at least those objectives within their territories: each AC has to meet the objectives independently.
At national level, in 2018, 22,265 Mt were generated, and the selective collection reached 17.7% of Municipal Solid Waste (MSW) generated, the remaining part being the residual fraction (RF) (79.3%) and bulky waste (3.0%). The four main fractions separately collected were paper and cardboard (27.1%), organic (25.6%), including biodegradable waste from kitchens and restaurants and vegetable fraction from parks and gardens, glass and glass containers (21.2 %) and mixed packaging (18.8%)[1].
The increase in selective collection is closely related to the ratio of separate collection of the organic fraction, given its relevance within the composition of MSW (in Spain it represents 42.72% of the total generated)[2]. Thanks to a series of measures implemented in Spain for biodegradable waste, its disposal in landfills has been progressively reduced and its selective collection has increased. In fact, the separate collection of biowaste in Spain in 2018 (1,006,000 t/year)1 more than doubled the tonnes collected in 2006 (400,000 t/year)1. The introduction of an increasing Catalan landfill and incineration tax and the mandatory introduction of separate bio-waste collection in all the municipalities of Catalonia since 2008 made an important contribution to this increase.
Selective collection is not carried out in a generalized way in the country. In fact, in 2018, 24%, 26% and 54% of the light packaging, paper and cardboard and glass fractions generated were collected at national level, respectively. For biowaste, the situation is even worse since only 12% of the organic fraction generated is separately collected. In the communities where a more generalized selective collection of organic matter is practiced (in Catalonia and Navarra), a maximum of 34% of the organic waste generated is separately selected. In 2018, in 6 ACs (Cantabria, Ceuta, Extremadura, La Rioja, Melilla and Murcia) the organic fraction of MSW (biodegradable waste from kitchens and restaurants) was not collected selectively while in 2 CAs (Castilla La Mancha, Castilla y León) biowaste collection had just started. When not selectively separated, biowaste is in most cases treated mixed with the residual fraction in Mechanical Biological Treatment (MBT) plants.
The recycling levels of MSW are different in each region, which shows the different MSW management strategies used at regional level[3]. Profound changes will have to take place in the urban solid waste management systems of most Spanish regions to achieve the objectives set at European level.
For many ACs, achieving these changes represents a great challenge. In addition to the need of having to implement the selective collection of organic matter on a mandatory basis, they also face having to treat a greater amount of organic fraction collected selectively and the fact that the tonnes of biostabilized produced from MBT plants of residual fraction can no longer be counted as “recycled material”. Hence the need to increase the capacity for organic recovery through the implementation of new infrastructures or the reconversion of existing MBT of RF in facilities that can receive and recover selectively collected biowaste. Without this technological adaptation, many MBT plants would be oversized and without the introduction of new biological treatment plants for selectively collected organic fraction, large quantities of organic fraction will have to be exported to plants located outside the generation area with negative consequences on transportation and environmental costs. Regional self-sufficiency in biowaste treatment capacity with the implementation of composting and anaerobic digestion plants can drastically reduce those costs.
The important investments destined to the realization of MBT plants have contributed to opening a gap between the number of plants of this type and those for the biological treatments for separately collected biowaste. Furthermore, the ACs, until now were not required to provide evidence regarding the final destination of the biostabilized, so that everything produced was counted as recycled material regardless of whether it is actually sent to recovery (i.e., R10[4]) or not.
Regarding waste management in 2018, the majority (53.4%) of the MSW generated in Spain was sent directly (15.9% without prior treatment) or indirectly (37.5% as rejection of other treatments) to landfills while 11.6% went to incinerators -with or without energy recovery. 14.8% of generated MSW was sent to composting or anaerobic digestion in MBTs, 2.3% to composting plants or anaerobic digestion of biowaste, 18.0% to recovery of materials (14.5% from separate collection and 3.5% from MBTs).
At national level there are 139 biological treatment plants (89 MBTs of RF and 50 plants for the biological treatment of bio-waste) that are not distributed homogeneously in the 17 ACs. 28 of the national bio-waste treatment plants are in Catalonia, where about 67% of the total biowaste selectively collected and sent to this type of treatment is treated at national level. On the other hand, most MBT facilities are in Andalusia, the Valencian Community, Castilla y León and Catalonia. The MBTs of these 4 regions, treat around 63% of the residual fraction generated at national level.
Considering that only 12% of the organic fraction of MSW generated at state level is separately collected and a significant increase in the selective collection of the organic fraction is foreseen, the plants for the biological treatment of biowaste existing at national level are not enough.
With the current configuration of the MSW management system, it is not foreseeable that Spain will be able to achieve the recycling targets established by the European Union. The ACs will have to focus on reducing the contributions of MSW to landfills by introducing prevention measures and increasing the amount of waste destined for recycling (in particular, the organic fraction), investing in optimizing the efficiency of the facilities in operation, introducing new infrastructures or reconverting gradually some of the most flexible MBTs.


[3] Sastre, S., Llopart, J. and Puig, I. (2018) ‘Mind the gap: A model for the EU recycling target applied to the Spanish regions’, Waste Management. Elsevier Ltd, 79, pp. 415–427. doi: 10.1016/j.wasman.2018.07.046.
[4] Soil treatment, producing a benefit or an ecological improvement to the agriculture.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]