Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Els límits de pesca ja no haurien de basar-se més en conveniències polítiques
| Notícies| 14/12/2015

L’estat espanyol se situa al capdavant de la classificació europea de la lliga de la sobrepesca. L’any passat, dels 39 límits de pesca de gran importància per a la flota espanyola, 28 es van establir per sobre de les recomanacions científiques.

Per Lydia Chaparro, biòloga i consultora ambiental a la Fundació ENT.

Durant els propers dos dies el Consell de Ministres de Pesca de la Unió Europea negociarà a Brussel·les els límits de pesca per a 2016 de les principals espècies comercials de l’Atlàntic Nord-est. Un acord clau que ens mostrarà fins a quin punt els responsables polítics estan compromesos amb una gestió responsable dels recursos.

La decisió es prendrà dins el context de la Política Pesquera Comuna (PPC), en vigor des de principis de 2014, que exigeix ​​acabar amb la sobreexplotació pesquera per a totes les poblacions, si això és possible, el 2015, i de forma progressiva i gradual, com a molt tard el 2020. Però els anys passen, o més aviat volen, i a data d’avui encara queda un llarg camí perquè els responsables polítics gestionin els recursos marins amb el respecte que es mereixen.

Cada any, el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM) -principal òrgan científic que s’ocupa de les aigües de l’Atlàntic nororiental-, publica les seves recomanacions sobre els límits de pesca per garantir que les flotes i els Estats membres pesquin a uns nivells sostenibles. Sobre la base de les dades facilitades per l’CIEM, els ministres de pesca dels Vint acorden els límits, o totals admissibles de captures (TAC), per al proper any.

Unes negociacions opaques que es realitzen a porta tancada i on alguns països, entre ells Espanya, tenen com a tradició fixar a l’alça els límits de pesca, ometent freqüentment les recomanacions científiques i legislant a favor de la sobrepesca.

Una anàlisi realitzada per l’organització Pew sobre els totals admissibles de captures en aigües nord-occidentals d’Europa, indica que l’any passat, 56 TAC -dels 95 amb assessorament científic es van establir per sobre del consell científic (59%). En la mateixa línia, una investigació publicada a la revista acadèmica Marine Policy, demostra que en els últims 15 anys s’han permès nivells perillosos de sobrepesca en aigües europees. Segons aquest article, en el període 2001-2015, 7 de cada 10 quotes pesqueres a la UE es van fixar de mitjana un 20% per sobre dels nivells recomanats.

Aquesta investigació més situa Espanya (juntament amb Portugal), al cap de la classificació de la lliga de la sobrepesca. Concretament indica que Espanya ha negociat el major increment de la seva quota pesquera i supera de mitjana en un 37% els nivells d’explotació recomanats pels dictàmens científics.

Si bé és cert que la bretxa entre els límits de pesca permesos i els nivells recomanats pels dictàmens científics ha decrescut en l’última dècada, l’any passat la ministra espanyola responsable de Pesca, Isabel García Tejerina, continuo ignorant clarament les recomanacions científiques.

De fet, fa aproximadament un any, més de 240 científiques i científics espanyols van impulsar un manifiest per una pesca responsable  que van enviar a la ministra García Tejerina. S’hi exposava la necessitat de que durant les negociacions del Consell de pesca es seguissin les recomanacions científiques. Però les demandes de la comunitat científica no van arribar a bon port, ja que dels 39 TACs de gran importància per a la flota espanyola, 28 es van establir per sobre del consell científic (72%). Dades que posen de manifest com els responsables polítics han prioritzat fins ara la conveniència política a la gestió responsable.

Es podria arribar a pensar que aquests incompliments de la normativa són inevitables, a causa de les potencials conseqüències econòmiques que causaria una disminució de les possibilitats de pesca. Però diverses investigacions demostren precisament tot el contrari. Una reducció de les captures fins a aconseguir la recuperació de les poblacions de peixos a nivells sostenibles comportaria beneficis a mitjà i llarg termini. De fet, un millor estat ambiental no només implicaria més peixos i per tant més peix, sinó també més ocupació, més beneficis i salaris més alts.

Així mateix, una distribució justa i equitativa de les quotes pesqueres en què es tingui en compte els criteris socials i ambientals -tal com obliga la Política Pesquera Comuna que els propis ministres de la UE van aprovar fa tot just dos anys- afavoriria sens dubte la socioeconomia de nombroses comunitats de pescadors i la consecució d’una pesca sostenible. Llavors a què esperem per canviar de rumb?

Quan els responsables polítics en matèria de pesca sol·liciten una major flexibilitat, en realitat estan contribuint a perpetuar la degradació mediambiental i les dificultats econòmiques del sector Per què no aposten d’una vegada per totes per la pesca sostenible?

En poques hores els ministres de Pesca dels Vint es reuniran per negociar els límits de pesca per 2016. És hora que l’estat espanyol deixi de liderar la classificació europea de la sobrepesca i passi a la Champions League de la pesca sostenible.