És difícil aventurar quines seran les implicacions ambientals de la crisi en la que ens trobem, per això a ENT hem decidit fer una reflexió conjunta sobre com afectarà les polítiques ambientals la crisi del coronavirus. Per fer-ho hem utilitzat una anàlisi DAFO que us presentem utilitzant l’espai d’aquest editorial. Esperem que resulti d’interès:

FORTALESES

  • El discurs de canvi climàtic ha incrementat la seva importància.
  • La Comissió Europea ha posat molt esforç en el desenvolupament de les idees del New Green Deal i aquestes tenen molta inèrcia.
  • El discurs liberal surt afeblit d’aquesta crisi, si més no en l’àmbit de la salut i els recursos estratègics.
  • S’ha generat una presa de consciència social front a la necessitat de rebaixar la pressió sobre el medi ambient. Cal veure si es trasllada a les polítiques públiques.

FEBLESES

  • Les noves polítiques públiques climàtiques encara estaven pendents de desplegar i d’articular. No estaven prou consolidades.
  • Les polítiques ambientals encara se segueixen entenent com a polítiques de despesa, no com a polítiques que reforcen la base econòmica.
  • La Unió Europea i la comunitat internacional han evidenciat una dificultat significativa en operar de forma conjunta i ràpida davant d’aquesta crisi, fet que exposa una vegada més la fragilitat del sistema global per actuar davant de problemes ambientals amb incidència global com ara el canvi climàtic.

RISCOS

  • Un excés d’“higienisme” s’implanta estructuralment.

Augmenta el volum d’ús del cotxe en perjudici del transport públic.
 Disminueix el mercat de segona mà.
 Augmenten els residus generats pels productes d’un sol ús i higiènics.
 Augmenta la venda on-line i l’increment de transport i packaging associat.
 Priorització de la neteja viària davant la gestió de residus.

  • Hi ha una aturada de noves legislacions ambientals.

 Desplegament de fiscalitat ambiental (instauració de la taxa de residus a Barcelona, impost de les emissions de CO2 dels vehicles per part de la Generalitat, etc.).
 Implantació de sancions a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.
 Desenvolupament 5G sense garanties ambientals.

  • Es produeix una flexibilització excessiva de la legislació ambiental existent.

 Ex: nivells màxims de CO2 dels cotxes.
 Ex: Reducció impostos/taxes vinculades al consum.
 Ex: Possible augment de les quotes de pesca al 2021 per sobre els nivells recomanats (en detriment de la normativa legal existent actualment).
 Ex: òmnibus de tramitacions urbanístiques i ambientals per facilitar l’activitat econòmica.

  • Que s’afavoreixi a les grans companyies en lloc de potenciar canvis dràstics cap a la descarbonització de l’economia i l’economia local.
  • Aturada de les inversions ambientals amb retorns a mig termini degut a la crisi econòmica.

 Ex: rehabilitació energètica privada.

  • Disminueix la prioritat de les polítiques ambientals al discurs públic.
  • Disminueix la inversió pública ambiental per la crisi econòmica.
  • Les ajudes a sectors econòmics (per exemple automòbil o aviació) no tenen condicionants ambientals, malgrat les recomanacions de l’OCDE en el sentit contrari.
  • Algunes polítiques ambientals queden relegades a un segon pla.

 Ex: àmbit marí.

OPORTUNITATS

  • Es promou la inversió pública que beneficia la generació simultània d’ocupació i benefici ambiental:

– Ex: generació de renovables, plantes de gestió de residus o d’aigua.

  • Es desenvolupen noves regulacions públiques amb benefici ambiental per adaptar-se al nou context.

– Ex: es promou el transport individual més sostenible: bicis, patinets, etc…

  • Disminueix la mobilitat, es promou el teletreball (parcial) a gran escala.
  • Es reforça la vinculació entre salut i medi ambient i  indirectament algunes polítiques ambientals són reforçades.

– Ex: contaminació, biodiversitat, recerca ambiental.

  • Es produeix un canvi en la percepció política sobre la monodependència del turisme i s’impulsen polítiques de diversificació i menor dependència internacional: + economia social, + alimentació local, + producció local
  • Es veu la fiscalitat ambiental com una font de recursos en un moment en que baixaran els ingressos públics
  • Noves referències empíriques de la reducció dels impactes ambientals que mostren el camí a seguir per polítiques de prevenció

– Ex: mobilitat activa → Contaminació atmosfèrica

Aquest és un procés d’anàlisi viu, així que si teniu comentaris o propostes de millora, els podeu enviar a info@ent.cat.

Moltes gràcies!

2 Comments

  • Pedro Herrera ha dit:

    Es una análisis valioso que nos prepara para el futuro próximo ¡Muchas gracias!
    Pedro Herrera
    Catedrático de Derecho Financiero y Tributario UNED

  • Mercè ha dit:

    Em sembla un excel·lent anàlisi. Dona que pensar i molt a debatre.
    Enhorabona!