Hi ha un ingent deute ecològic que s’origina tant en les desiguals emissions de CO2 a l’atmosfera, en la generació de passius ambientals, en l’exportació de residus, a la biopirateria, en el comerç injust i en la negació de la sobirania alimentària als països empobrits i els deutors són tant els governs dels països importadors de recursos energètics i matèries primeres com les companyies transnacionals que actuen amb impunitat, sense responsabilitat social alguna i fent del negoci el seu únic leitmotiv. Frenar aquestes injustes activitats extractives i la cobdícia de les empreses que operen sense límit ni control és condició necessària tant per pal·liar el canvi climàtic com per aconseguir un món més equitatiu i just.

Sabem que ha de disminuir l’extracció dels cada vegada més escassos combustibles fòssils i no obstant això cada dia els països industrialitzats demanen més recursos energètics dels països subministradors. Ara a més de petroli, gas natural o urani es demanen agrocombustibles per mantenir un model de producció i consum manifestament insostenible. I aquesta explotació insaciable de recursos energètics ha generat un enorme deute ecològic, que és peremptori reconèixer, quantificar i saldar.

autoria

Miquel Ortega

data

2009

publicació

Editorial Icaria

referència bibliogràfica

Ortega Cerdà, M. (2009). Apuntes sobre deuda ecológica y justicia ambiental, en Bárcena, I., Lago, R., Villalba, U. (Eds.) “Energía, transnacionales y cambio climático”, 5-23. Editorial Icaria.