A waste lexicon to negotiate extended producer responsibility in free trade agreements

Les economies en desenvolupament depenen en gran mesura de béns de consum importats de les indústries manufactureres de les economies industrialitzades a través d’acords de lliure comerç.

Després de l’consum, els béns acaben en els fluxos de residus locals i es dipositen en abocadors a causa dels sistemes de gestió de residus poc desenvolupats.

Aquest document proposa una metodologia per estendre la responsabilitat als fabricants dels països exportadors per a l’eliminació indirecta de residus en els països en desenvolupament a través de productes importats.

Estableix una relació funcional entre el pes i el volum dels béns importats i el flux de residus sòlids municipals locals derivats del seu consum, adaptant els conceptes de reciclatge de subproductes i coproductes a el flux de residus sòlids municipals derivats de el sector domèstic.

Es formalitza un lèxic per conceptualitzar un sistema d’informació de responsabilitat estesa de l’productor que opera a nivell global entre els països exportadors i importadors. Aquest sistema EPR i) determina els atributs de reciclabilitat, reutilització i tractabilitat dels béns importats en funció de les seves parts constitutives (paquet primari o producte), així com el valor de l’material segons el valor net en el mercat mundial de residus i la destinació final un cop consumit, ii) defineix condicions específiques pel que fa a el valor dels materials dels béns i la configuració estructural de les seves parts constitutives per a la seva inclusió en les clàusules del Tractat de Lliure Comerç, i iii) verifica el compliment d’aquestes condicions proposades . La metodologia proposada va ser validada amb un estudi de cas a Panamà.