Passat dos dies d’intenses negociacions a Brussel·les, els ministres de pesca de la Unió Europea (UE) han arribat a un acord sobre les oportunitats de pesca per 2021. Després de moltes incerteses, l’acord assolit continua lluny d’assegurar una pesca sostenible en línia amb el consell científic.
Com cada any per aquestes dates ha tingut lloc a Brussel·les el Consell de Ministres de Pesca en el qual s’han debatut durant dos dies les oportunitats de pesca -és a dir els Totals Admissibles de Captura (TAC)- per 2021 de determinades poblacions de peixos en l’Atlàntic Nord-Oriental i Mar del Nord; de determinades espècies d’aigües profundes (límits que es negocien cada dos anys); així com la pressió pesquera associada a el Pla plurianual per a la pesca demersal a la Mediterrània occidental.
Una de les novetats més destacables aquest any ha estat que la proposta inicial de la Comissió només incloïa les poblacions gestionades únicament per la UE, és a dir, deixava fora de la seva proposta unes 119 pesqueries compartides amb el Regne Unit (de les 146 pesqueres existents en l’Atlàntic Nord-Oriental). D’altra banda, dins del complex escenari del Brexit -i de les conseqüents negociacions entre la UE, el Regne Unit i Noruega-, la proposta partia de reservar, per als primers mesos del 2021, el 25% dels volums de TAC de 2020 per a les poblacions compartides. Un percentatge que finalment s’ha mantingut, tot i que amb determinades excepcions importants.
No obstant això, tot i que les negociacions de Consell de Ministres de Pesca d’aquest any han estat excepcionals a causa de la situació actual -la pandèmia de la COVID19 i les restriccions derivades, sumat a l’escenari de l’Brexit-, segons la Fundació ENT la tendència de el Consell de Ministres de Pesca de 2020 ha seguit una tònica similar a la d’anys anteriors amb resultats poc encoratjadors, especialment per la Mediterrània.
“Si bé és cert que la Comissió Europea s’ha mantingut ferma en molts punts per defensar una pesca més d’acord amb les recomanacions científiques i amb l’objectiu d’assolir una pesca sostenible en 2020, tal com obliga la Política Pesquera Comuna, molts Estats membres, en particular Espanya -però també França, Portugal o Itàlia-, han negociat dur per aconseguir majors quotes pesqueres que les aconsellades científicament” alerta Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT. Chaparro afegeix que encara és aviat per poder fer una anàlisi exhaustiva dels resultats assolits aquest matí, tot i que indica que “per algunes poblacions a l’Atlàntic la situació és positiva, aquest és el cas per exemple dels galls, raps, maire o sorell, que s’han establert en línia amb les recomanacions científiques. No obstant això, ens preocupa la situació del lluç del sud, llur avaluació científica s’ha degradat i el TAC s’ha establert finalment prop del 6% per sobre del consell científic, tot i la posició espanyola pretenia incrementar-lo fins a un 12% “.
Respecte a les decisions adoptades en relació a la Mediterrània, on segons les últimes dades disponibles (SoMFI 2020) la sobrepesca afecta el 75% de les poblacions a la Mediterrània i mar Negra “la decisió de Consell de Ministres de Pesca en termes de reducció de l’esforç pesquer està molt lluny de ser suficient per aconseguir els objectius establerts en el Pla plurianual. En els propers sis mesos tenim una oportunitat per demostrar que es vol ser més ambiciós i revertir la greu situació actual i així garantir un ecosistema en bon estat i el futur de les pesqueries” afirma Miquel Ortega, coordinador de l’àrea marina de la Fundació ENT.
El Pla plurianual de pesca per demersals a la Mediterrània Occidental obliga els Estats a establir abans de el 17 de juliol de 2021 noves zones marines per recuperar l’ecosistema i les pesqueres. Per això, Ortega afegeix “esperem de l’Estat espanyol un nivell de compromís a l’altura del repte i l’urgència, que es reflecteixi en l’establiment de zones de tancament permanent de la pesca per a la recuperació marina a una escala molt superior a les existents fins ara”.