Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Un any més, el compliment de la Política Pesquera Comuna està en joc en el pròxim Consell de Ministres de Pesca de la UE
| Notícies| 05/12/2017

Per Lydia Chaparro (ecologia marina de la Fundació ENT).

La propera setmana, concretament els dies 11 i 12 de desembre, el Consell de Ministres de Pesca de la Unió Europea decidirà els límits de pesca per al 2018, coneguts com totals admissibles de captures (TAC), per a la major part de les poblacions de peixos comercials de l’Atlàntic Nord-oriental i aigües adjacents.

Aquesta és una decisió clau per posar fi a la sobrepesca i restaurar les poblacions de peixos a nivells saludables. Una situació que encara estem lluny d’assolir, ja que l’anàlisi més recent de la Comissió Europea demostra que el 41% de les poblacions de peixos a l’Atlàntic Nord-oriental pateix sobrepesca [i].

El reglament que regula la pesca a la Unió Europea, la Política Pesquera Comuna (PPC), en vigor des de gener de 2014, conté objectius i terminis vinculants per posar fi a la sobrepesca. Concretament, un dels seus principals objectius és el de “assolir el rendiment màxim sostenible (RMS), si això és possible, el 2015, i de forma progressiva i gradual, com a molt tard el 2020 per a totes les poblacions” [ii]. En altres paraules, obliga a acabar amb la sobrepesca com a molt tard el 2020.

Lamentablement, a tan sols tres anys d’aquesta data límit, les decisions realitzades fins ara per part dels 28 ministres de Pesca de la UE continuen sent insuficients per assolir els principals objectius de la PPC. Una afirmació que ha estat corroborada en l’últim informe de l’STECF (Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de Pesca), en el qual s’indica que “el progrés assolit fins al 2015 sembla massa lent per garantir que totes les poblacions es restableixin i mantinguin per sobre dels nivells capaços de produir el RMS per 2020″ [iii]. Això es deu al fet que durant molts anys s’han establert possibilitats de pesca per sobre de les recomanacions científiques, conduint a la sobrepesca i a la pèrdua de potencial econòmic del propi sector i, de fet, l’acord assolit l’any passat sobre les possibilitats de pesca per 2017 no va ser una excepció.

L’any passat, durant les negociacions dutes a terme a porta tancada en el Consell de Ministres de Pesca de la UE, la ministra Isabel García Tejerina, i els seus homòlegs, van establir un 55% dels límits de pesca de la UE per sobre de les recomanacions científiques [iv]. En el cas concret d’Espanya, dels 29 límits de pesca de major importància per a la flota espanyola, un 62% es va establir per sobre de les recomanacions científiques (veure alguns exemples a l’annex més avall).

Aquesta mala praxi duta a terme pel Consell de Ministres que negocia any rere any límits de pesca superiors als nivells sostenibles ha d’acabar si aquesta institució pretén complir amb la llei europea. D’altra banda, cal recordar que, encara que és responsabilitat de cada un dels Estats membres posar fi a la sobrepesca, Espanya és un dels països de la UE que ha establert històricament més límits de pesca per sobre de les recomanacions científiques (lloc que comparteix juntament amb Regne Unit i Portugal entre d’altres, tal com reflecteix un article científic publicat a Marine Policy [v]).

No seguir les recomanacions científiques ha conduït a la sobrepesca i la degradació dels ecosistemes marins, i per consegüent a la pèrdua de potencial econòmic del propi sector. Mentre que, tal com demostren nombrosos informes científics, pescar a nivells sostenibles comportaria majors beneficis econòmics i socials per al sector pesquer i la ciutadania en general. Un d’aquests articles científics conclou a més que, “com més aviat es redueixin les taxes de mortalitat per pesca, més gran serà el guany net de les pesqueres de la UE” [vi].

Si bé és cert que en l’última dècada hi ha hagut certa millora en el compliment de les recomanacions científiques, la taxa de compliment, així com la transparència en la presa de decisions, encara resulten deficients. Motiu pel qual un any més és important recordar els ministres de Pesca de la UE, i en particular a la ministra Tejerina, que han de demostrar el seu compromís i acabar amb la sobrepesca per tal de materialitzar els avantatges positives d’unes pesqueries ben gestionades. D’altra banda, és important recordar la necessitat d’ampliar el monitoratge, millorar considerablement la selectivitat de les arts de pesca i posar en marxa els programes de recol·lecció de dades necessàries de manera que les poblacions puguin ser gestionades de forma sostenible. Tal com recordaven fa tot just un any més de quatre mil persones de la comunitat científica espanyola [vii].

Restablir les poblacions de peixos a nivells sostenibles i assolir un bon estat ambiental del medi marí com a molt tard el 2020 no és només un imperatiu legal a la UE, sinó que hauria de ser també un imperatiu moral per part dels que prenen les decisions.

ANNEX

A continuació es mostren alguns gràfics de la Fundació ENT sobre determinades poblacions d’interès comercial per a la flota espanyola mostrant el percentatge de quotes establertes per sobre de les recomanacions científiques de l’ICES [viii] per part del Consell de Ministres de Pesca de la UE entre els anys 2014 i 2018. Els gràfics en alta qualitat poden descarregar AQUÍ.

Alguns exemples de les decisions preses l’any passat pel Consell de Ministres de Pesca per a algunes poblacions de peixos situades al golf de Biscaia i aigües de l’Atlàntic Ibèric, són:

- Per a la població de lluç del sud, el consell científic establia per 2017 una captura desitjada de 6838 tones, però finalment el Consell de Ministres va decidir un límit de captura de 9.777 tones (és a dir, un 43% per sobre del consell científic).

- El merlà, el consell científic recomanava unes captures desitjades no superiors a les 1.613 tones, però es va legislar un límit de pesca de 2.540 tones (un 57% superior).

- La solla, el consell científic recomanava unes captures desitjades no superiors a les 194 tones, però es va legislar un límit de pesca de 395 tones (un 104% superior).

- El llenguado comú, el consell científic recomanava unes captures no superiors a les 502 tones, però es va legislar un límit de pesca 1.072 tones (un 48% superior).

Pel costat contrari, unes poques poblacions estan sent gestionades de forma sostenible i gaudeixen de bona salut. Aquest és per exemple el cas del rap al Mar Cantàbric i aigües de l’Atlàntic ibèric, el límit es va establir a 3.955 tones (un 10% per sota del consell científic). Un cas que hauria de ser la norma i no l’excepció.

Novembre_ES-01  Novembre_ES-02

Novembre_ES-03  Novembre_ES-04

Novembre_ES-06  Novembre_ES-05


[i] Document acompanyant la Comunicació de la Comissió relativa a la situació de la política pesquera comuna i a la consulta sobre las possibilitats de pesca per 2018 (Link).

[ii] Reglament (UE) nº 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 11 de desembre de 2013 sobre la política pesquera comuna (Link).

[iii] STECF. 2017. Monitoring the performance of the Common Fisheries Policy (STECF-17-04). Publications Office of the European Union, Luxembourg; EUR 28359 EN; doi:10.2760/491411. Pg 12 (Link).

[iv] Poseidon Aquatic Resources Management Ltd. 2017, “Taking Stock: Progress Towards Ending Overfishing in the European Union” (Link).

[v] Carpenter, G., Kleinjans, R., Villasante, S., and O’Leary, B. C. 2016. Landing the blame: The influence of EU Member States on quota setting. Marine Policy, 64: 9–15 (Link).

[vi] Guillen, J., Santos, C. A., Carpenter, G., Carvalho, N., Casey, J., Lleonart, J., et al. 2016. Sustainability Now or Later? Estimating the Benefits of Pathways to Maximum Sustainable Yield for EU Northeast Atlantic Fisheries. Marine Policy 72: 40–47 (Link).

[vii] Més de 4.000 científics espanyols avalen un manifiest per la pesca sostenible (Link).

[viii] Totes les recomanacions científiques poden consultar-se online a la pàgina web del Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES/CIEM).