¿Soberanía alimentaria o tratados de libre comercio en Uganda? Análisis de los tratados de libre comercio sobre el sector agropecuario de Uganda

Uganda es troba en un moment clau de la seva història. Amb una població de pràcticament 30 milions de persones, i un 87,5% dels seus habitants vivint en l’àmbit rural, està immers en un procés de profunda reestructuració de les polítiques de gestió de terres, agrícoles i ramaderes.
En els últims anys, i especialment després del llançament del Pla de Modernització Agrícola (PMA) i l’impuls de diverses mesures d’obertura a l’exterior, l’economia ugandesa s’està orientant a la seva integració, a una escala sense precedents, en el sistema econòmic internacional.
L’obertura a l’exterior i la liberalització de les condicions comercials suposa un gran repte per al sector agrícola i ramader del país, format majoritàriament per habitants rurals amb un sistema agrari i ramader de subsistència. De les polítiques comercials internacionals que signi Uganda, i les polítiques rurals que es duguin a terme en els propers anys, depèn en bona mesura el sistema de vida d’una immensa part de la població. Qualsevol mesura que es prengui per la disminució de la pobresa, i el compliment dels Objectius del Mil·lenni, són factors en bona part determinants del resultat de les noves polítiques agràries i ramaderes.
En tot aquest context, aquest estudi tracta d’analitzar l’impacte dels Tractats de Lliure Comerç i el procés de liberalització progressiu en el sector agropecuari del país, especialment a la regió de Teso, on VSF compta amb una llarga experiència. Per això realitza un anàlisi macroeconòmic i recull nombroses experiències i vivències explicades en primera persona per part dels principals protagonistes, els habitants rurals d’Uganda.