Hi ha la preocupació que l’agricultura ja no sigui capaç de satisfer, en una escala global, la creixent demanda d’aliments. Aquest desafiament requereix nous patrons de pensament en el context de la complexitat i sostenibilitat científiques. Aquest document, centrat en la dimensió social de l’estudi i gestió dels sistemes agrícoles, suggereix que repensar implica l’anàlisi dels sistemes socio-ecològics com complexos, a més de considerar els patrons de pensament de les diverses parts interessades. La naturalesa intersubjectiva del coneixement, com va ser estudiat per diferents escoles filosòfiques, necessita integrar millor en l’estudi i gestió dels sistemes agrícoles del que s’ha fet fins ara, obligant-nos a acceptar que no hi ha solucions simplistes ia buscar una millor comprensió de la dimensió social de l’agricultura. Diferents problemes relacionats amb l’agricultura requereixen diferents polítiques i enfocaments institucionals. Finalment, la naturalesa intersubjectiva del coneixement qüestiona els diferents enfocaments i les relacions de poder que es produeixen en el procés de presa de decisions. Repensar la gestió dels sistemes agrícoles implica que les polítiques han d’estar regides per principis diferents: aprenentatge, flexibilitat, adaptació, ús del concepte d’escala, participació, diversitat i el principi de precaució.

autoria

Miquel Ortega

data

2013

publicació

Sustainability

referència bibliogràfica

Ortega, M., Rivera-Ferre, M., Baumgärtner, J. (2013) Rethinking study and management of agricultural systems for policy design. Sustainability, 5: 3838-3875.