Ignasi Puig Ventosa (ENT)

Gener 2016

 

No hi ha consens entre els experts sobre les causes, però el fet és que el preu del petroli està caient fins a un nivell rècord. Mentre alguns economistes sostenen que això és bo per a l’economia, jo certament penso que no ho és, especialment si una economia sòlida és entesa com aquella que té per objecte el benestar sostenible dels ciutadans en comptes de la maximització en el curt termini d’alguns indicadors macroeconòmics mal concebuts, com ara el PIB [1, 2].

Tot i que la baixada del preu del petroli pot afavorir el creixement econòmic a curt termini –tant hi fa si això té res a veure o no amb el benestar–, també pot:
– Posar en perill les polítiques per minimitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’OCDE utilitza el valor de 30 € per tona de CO2 com un extrem inferior per a l’estimació de costos climàtics [3], mentre que altres estimacions són sensiblement superiors. Poden aquests costos neutralitzar els pretesos aspectes positius del creixement econòmic? El Fòrum Econòmic Mundial va declarar el canvi climàtic com la major amenaça per a l’economia mundial el 2016 [4].

– Crear un obstacle a la viabilitat econòmica de les fonts d’energia renovables, la pedra angular d’una transició cap a una economia baixa en carboni. Posposant així els esforços en la transició cap a una economia baixa en carboni, possiblement augmentant els seus costos futurs.

Per descomptat, els baixos preus del petroli també arruïnen els pressupostos públics de països com Rússia o Veneçuela [5], que ara descobreixen de forma dramàtica la imprudència de dedicar els ingressos provinents de recursos no renovables a finançar la despesa corrent de les seves institucions públiques.

Alguns experts també veuen beneficis per al clima en els baixos preus del petroli, derivats de la paralització de noves inversions en la indústria extractiva o fent antieconòmica la producció de petrolis no convencionals més contaminants [6]. Encara que això demostra la complexitat d’aquesta qüestió, cal pensar que –globalment– preus més baixos condueixen a un major consum, amb un efecte net global negatiu per al clima.

El moment actual ofereix una oportunitat per augmentar els impostos sobre l’energia i el carboni. Aquest fet és necessari (90% de les emissions de CO2 a l’OCDE tenen un preu inferior a 30€/t, i el 70% tenen un preu inferior a 5 €/t [3]) i tanmateix s’albira com una tasca ben difícil quan els preus de l’energia són alts. Aquest increment ajudaria a estabilitzar els preus dels combustibles i l’energia, i proporcionaria uns ingressos que potencialment podrien permetre la reducció d’altres impostos més distorsionants (com ara els impostos sobre el treball). No tindria tot el sentit traslladar part de la pressió fiscal sobre el treball cap als combustibles fòssils veient els actuals problemes d’atur en molts països i la magnitud del problema del canvi climàtic?

L’escala ideal per a un augment impositiu sobre els combustibles fòssils seria la supranacional. A escala mundial, una opció seria l’anomenat impost ‘Daly-Correa’ [7], un impost sobre les exportacions de petroli de l’OPEP, els ingressos del qual podrien ser administrats pel Fons de Desenvolupament de l’OPEP. A nivell de la UE, ens enfrontem a un enorme problema de governança: es requereix la unanimitat en les decisions sobre impostos… Com pot ser considerada la UE un mercat únic sense un únic sistema impositiu? Així doncs, haurem de seguir confiant en la revisió llargament esperada de la Directiva sobre la fiscalitat de l’Energia de 2003 [8].

En aquest context, els avenços a nivell nacional continuen sent l’opció més prometedora a curt termini, si bé la qüestió dels possibles impactes sobre la competitivitat de les empreses ha de rebre més atenció en aquesta escala. De la mateixa manera, cal adoptar diverses precaucions des d’un punt de vista social, minimitzant el risc de pobresa energètica. Tanmateix, adreçar les externalitats i les ineficiències mitjançant un augment dels impostos als combustibles fòssils no només és raonable des d’un punt de vista ambiental, sinó que també té tot el sentit des d’un punt de vista purament econòmic.

 

Referències

[1] van den Bergh, J.C.J.M. The GDP paradox. Journal of Economic Psychology 30 (2009) 117–135. http://web.pdx.edu/~kub/publicfiles/MeasuringWellBeing/van%20den%20Bergh_2009%20GDP%20Paradox.pdf
[2] Beyond GDP. Measuring progress, true wealth, and the well-being of nations. http://ec.europa.eu/environment/beyond_gdp/index_en.html
[3] OECD. Effective Carbon Rates on Energy. OECD & Selected Partner Economies. 2015. http://www.oecd.org/tax/tax-policy/effective-carbon-rates-on-energy.pdf
[4] Elliott, L. Climate change disaster is biggest threat to global economy in 2016, say experts. 14 January 2016. http://www.theguardian.com/business/2016/jan/14/climate-change-disaster-is-biggest-threat-to-global-economy-in-2016-say-experts
[5] The Guardian. Recession, retrenchment, revolution? Impact of low crude prices on oil powers. 30 December 2015. http://www.theguardian.com/business/2015/dec/30/oil-iran-saudi-arabia-russia-venezuela-nigeria-libya
[6] Evans, S. Oil below $30: what does it mean for action on climate change? Carbon Brief. 18 January 2016. http://www.carbonbrief.org/oil-below-30-what-does-it-mean-for-action-on-climate-change
[7] Daly, H. The Daly-Correa Tax: Background and Explanation, Center for the Advancement of the Steady State Economy. http://steadystate.org/the-daly-correa-tax-background-and-explanation
[8] European Commission, Excise Duties: Energy Tax Proposal. http://ec.europa.eu/taxation_customs/taxation/excise_duties/energy_products/energy_tax_proposal/index_en.htm