Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Pre-campanyes electorals
| Notícies| 02/02/2015

MartaMarta Jofra Sora. ENT Medi Ambient i Gestió

A quatre mesos de les eleccions municipals i a dos mesos de l’inici oficial de les campanyes electorals, els partits comencen a dibuixar les seves estratègies i programes. És un bon moment per pensar quina importància volem donar-li a la fiscalitat ambiental.

La qüestió de les taxes i els impostos és un cavall de batalla dels partits, però sovint l’únic que sentim al respecte és: “si guanyem, baixarem els impostos”. Això dóna vots, certament. Però potser caldria començar a pensar d’una altra manera:

  • Com podem fer els impostos i les taxes municipals més justos, de manera que els ciutadans paguin d’acord amb les seves possibilitats, i d’acord amb l’ús real que fan dels serveis?
  • Poden els impostos locals contribuir a augmentar les malmeses arques municipals i augmentar els recursos per destinar-los a despeses socials o ambientals?
  • Podem dissenyar els impostos i taxes de manera que incentivin un canvi d’hàbits cap a conductes més sostenibles?
  • Com podem ajustar el cost dels serveis municipals per tal que els ciutadans paguin una taxa més justa?
  • Com podem fer les taxes municipals més transparents, de manera que el ciutadà sàpiga què està pagant?

Dins de les despeses municipals, el servei de gestió de residus i neteja viària representa una part important del pastís. I certament la taxa de brossa és una taxa de la qual molts ciutadans es queixen. En un estudi que vam fer per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya l’any 2011 vam constatar que la majoria de municipis catalans tenen taxes de brossa fixes (on tots els domicilis paguen el mateix), i que hi ha una gran disparitat entre els ajuntaments, essent la taxa mitjana a Catalunya d’uns 74 euros per habitatge. Tot i que és un import inferior al d’altres subministraments de la llar, com l’aigua o la llum, per moltes famílies és un import difícil de pagar. I tampoc no ho veuen com una despesa necessària. Altres ciutadans es queixen perquè fan l’esforç de reduir i separar els residus i paguen el mateix que aquells qui no fan cap esforç. La qual cosa ens fa pensar que cal introduir més criteris socials i ambientals a la taxa i que cal fer més pedagogia sobre el servei de recollida de brossa. Explicar què en fem dels residus, què ens costa i com la nostra col·laboració o no col·laboració pot influir en aquests costos i, al final, en el que paguem al final de l’any.

Hi ha molt de camp per córrer en aquest àmbit, des d’auditar el servei i veure quines despeses són innecessàries o susceptibles de ser retallades (sense que això tingui com a conseqüència una reducció de la plantilla); analitzar la viabilitat de municipalització del servei; fer un estudi a fons dels costos de gestió de residus i de la cobertura de costos a través de la taxa; replantejar l’estructura de la taxa per introduir-hi algun tipus d’incentiu o repartir millor les càrregues; en el millor dels casos, plantejar la introducció d’una taxa de pagament per generació de residus, en què cada usuari pagui en funció de la quantitat de residus que genera i dels seus hàbits de separació.

Comencem a pensar-hi. Amb una mica de sort després de les eleccions alguna cosa es mourà a les regidories d’hisenda.

Deixa el teu comentari