La creixent demanda de productes pesquers i l’estancament de les captures ha impulsat el creixement de l’aqüicultura a nivell mundial, fet que ha portat a un augment significatiu en els conflictes socioambientals, principalment en relació amb l’aqüicultura de peixos. A Europa la situació és una mica diferent i està caracteritzada per un estancament del creixement a la darrera dècada, tot i així també s’han produït un nombre significatiu de conflictes relacionats amb l’aqüicultura. Fruit de la revisió de nombrosos articles i de 27 entrevistes en profunditat, el present article analitza aquest tipus de conflictes a Europa en les dues últimes dècades: la seva localització, característiques, els diferents actors involucrats i els seus arguments respectius, i la relació d’aquests conflictes i la teoria de la justícia ambiental.
Les resistències a l’aqüicultura de peixos marins a Europa no tenen una motivació purament conservacionista, sinó que impliquen un complex conjunt de reclamacions de diversos actors: les demandes d’una distribució uniforme de càrregues i beneficis, el dret a ser reconeguts com a parts interessades, un procés de participació efectiva en el qual els actors tinguin accés a una informació adequada i transparent i una capacitat real per influir en la presa de decisions, etc. Sobre la base d’aquest anàlisi, l’article dibuixa propostes polítiques per a les futures polítiques marines europees.

autoria

Irmak Ertör | Miquel Ortega

data

2015

publicació

Marine Policy

referència bibliogràfica

Ertor,I., Ortega, M. (2015) Political lessons from early warnings: Marine finfish aquaculture conflicts in Europe. Marine Policy, Volum 51, p. 202-210.