Més de 80 entitats, entre les quals la Fundació ENT, hem tornat a enviar una carta, aquest cop dirigida a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, en què demanem rectificar i derogar les 12 autoritzacions per a l’extracció de corall vermell en aigües exteriors de Catalunya.

Els col·lectius reactivem així la campanya iniciada aquest any per instar la protecció efectiva del corall vermell a la Mediterrània i sol·licitar al Govern que atengui les recomanacions científiques i augmenti els esforços per evitar el furtivisme i la sobreexplotació d’aquesta espècie emblemàtica catalogada ‘En perill’.

A principis d’aquest any l’antic Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) va adjudicar 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell (Corallium rubrum) en aigües exteriors de Catalunya tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït la suspensió temporal de l’activitat extractiva durant 10 anys.

Aquest fet va provocar una gran polèmica, tant entre la comunitat científica com a la societat civil, i va motivar l’inici d’una campanya per a la protecció del corall vermell a les costes catalanes. Més de 80 entitats de la comunitat científica, entitats ambientals i centres de busseig i d’activitats subaquàtiques van signar el maig de 2018 una carta oberta en què exigíem al Govern derogar les llicències concedides i prendre mesures que garantissin la recuperació del corall vermell, una espècie emblemàtica i de gran importància ecològica.

La decisió de la Generalitat d’establir una veda de 10 anys a l’extracció de corall vermell va ser motivada pels resultats de l’últim estudi científic disponible. Concretament, un informe publicat per 14 científics de cinc centres d’investigació en el qual s’alertava que el 90% de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya (tant en aigües interiors com exteriors) estaven en un estat de conservació crític. A més, cal assenyalar que aquesta espècie va ser inclosa en 2015 en la llista vermella de la Mediterrània elaborada per la IUCN en la categoria “En perill”, després de constatar reduccions i extincions locals de les poblacions de corall vermell.

En aquesta ocasió, les múltiples organitzacions s’han tornat a reactivar per tal de donar resposta al Proyecto de Orden APA/2018 pel qual s’estableix vedes i límits de captura de corall vermell, i pel qual el Govern ha donat un termini de 7 dies hàbils per efectuar observacions. En aquest curt termini de temps, la Fundació ENT ha tingut l’oportunitat de presentar al·legacions i coordinar l’enviament d’una nova carta conjunta.

En aquesta carta, signada per 84 entitats, vam indicar que reconeixem certs avenços per part del nou Govern pel que fa a la prohibició d’extreure corall vermell a profunditats inferiors als 50 metres (tal com obliga el Reglament UE 2015/2102), però continuem considerant que, d’acord amb la informació científica disponible, s’ha d’ampliar la suspensió de l’activitat extractiva de corall vermell a tota la costa catalana, i valorar així mateix l’extensió d’una veda total a la resta de les aigües espanyoles.

D’altra banda, a la carta destaquem que el Projecte d’Ordre no adopta les mesures relatives a l’obligació d’establir tancaments de precaució en aquelles zones en què el 25% de la captura total d’una població estigui composta per espècimens de corall vermell amb un diàmetre basal inferior a 7 mil·límetres. Una altra recomanació d’obligat compliment però que no està prevista en el Projecte d’ordre presentat pel Govern. A més de l’anterior, també vam sol·licitar a la carta que es facin públics tots els informes científics que avalin que les poblacions de corall vermell a la costa espanyola s’estan explotant d’una forma sostenible i es troben en un estat de conservació favorable.

Des de la Fundació ENT volem deixar constància que la protecció del corall vermell és una demanda que no només reclamem nombrosos centres de recerca i entitats de la societat civil, el passat mes de juliol el fiscal de Medi Ambient de Barcelona també va sol·licitar l’establiment d’una moratòria a tota la costa catalana. Però a més, des de fa mesos, nombrosos ajuntaments ens han fet arribar mocions en què també demanen la protecció efectiva del corall vermell. Entre les mocions presentades i que han estat notificades a la Fundació ENT destaquen: el Consell Comarcal del Maresme, així com els Ajuntaments d’Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Callela, Celrà, la Bisbal d’Empordà , Llançà, Palafrugell, Pals, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Feliu de Guíxols i Santa Susanna.

 

Consulta la CARTA

Més informació de la campanya