El volum de materials usats en el sistema econòmic és un mitjà per mesurar l’anomenat metabolisme social, o dimensions físiques de la societat de consum, i pot utilitzar-se com a indicador indirecte i aproximat de la sostenibilitat. La comptabilitat del flux de materials es pot utilitzar per provar la hipòtesi de la desmaterialització, la idea que el progrés tecnològic produeix una disminució en total de material utilitzat (forta desmaterialització) o material utilitzat per unitat monetària de la producció (desmaterialització dèbil).

Aquest article mostra els resultats d’un anàlisi de flux de materials per a Espanya per al període de 1980 a 2000. L’anàlisi revela la, tan forta com feble, desmaterialització que va tenir lloc durant el període analitzat. Tot i que la població no va augmentar considerablement, els materials mobilitzats per l’economia espanyola (DMI) es van incrementar en un 85% en termes absoluts, superant el creixement del PIB. A més, Espanya es va convertir en més depenent del comerç exterior en termes físics. De fet, les seves importacions són més del doble de la quantitat de les seves exportacions en termes de pes.

autoria

Ignasi Puig

data

2004

publicació

International Journal of Global Environmental Issues

referència bibliogràfica

Cañellas, S., González, A.C., Puig, I., Russi, D., Sendra, C., Sojo, A. (2004) Material Flow Accounting of Spain. International Journal of Global Environmental Issues, Vol. 4, No. 4: 229-241.