Introduir mesures de fiscalitat ambiental en temps de crisi sol ser impopular, per l’associació del principi de “qui contamina paga” a una major càrrega impositiva. Tanmateix, hi ha diverses raons per considerar els temps de crisi com una oportunitat per a una fiscalitat més verda, com ara la insuficient capacitat de recaptació d’alguns dels ingressos tradicionals de les administracions. Algunes propostes serien eliminar els beneficis fiscals existents per activitats contaminants, crear impostos sobre l’energia nuclear, sobre el canvi d’usos del sòl i sobre la incineració i abocament de residus, sobre les bosses de plàstic i sobre substàncies carcinògenes, mutàgenes o tòxiques. També es proposa modificar alguns impostos locals, com l’IBI, l’impost de circulació, l’ICIO, l’IAE i les taxes d’escombraries per afavorir les pràctiques més sostenibles.

autoria

Ignasi Puig

data

2009

publicació

Daphnia

referència bibliogràfica

Puig Ventosa, I. (2009) Fiscalidad ambiental en tiempos de crisis, Daphnia (ISTAS-CCOO), 50: 4-5.