En conjunt hi ha, per tant, un ampli ventall de possibles avenços en matèria de fiscalitat ambiental aplicables des de les autonomies. En el cas de Catalunya es poden millorar les figures ja existents, i sobretot es poden introduir figures noves. És obvi que cal actuar amb prudència, i de forma sempre transparent i participativa. Però el missatge hauria de ser clar: els costos privats i els preus hauran de reflectir cada vegada més els costos ambientals associats a les diferents activitats econòmiq u e s. Aquesta filosofia és compatible amb qualsevol nivell de pressió fiscal que la societat decideixi establir democràticament, perquè afecta molt més la distribució de la càrrega fiscal que la seva quantia absoluta. La reforma fiscal verda consisteix, de fet, a redistribuir la càrrega fiscal penalitzant aquells comportaments i activitats més pernicioses per al medi ambient, i afavorint indirectament totes aquelles altres que re s u l t i n beneficioses per avançar cap a noves formes de desenvolupament més sostenibles que les actuals.

autoria

Ignasi Puig

data

2005

publicació

Departament de Medi Ambient i Habitatge

referència bibliogràfica

Roca, J., Puig, I., Tello, E. (2005) Experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental i propostes per a Catalunya. Temes de medi ambient i habitatge, 1. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.