Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Els ministres de Pesca de la UE continuen legislant a favor de la sobrepesca
| Notícies| 14/12/2016

Aquesta matinada ha acabat la reunió del Consell de Ministres de Pesca de la UE que va començar el dilluns 12 de desembre amb l’objectiu de fixar els límits de pesca per 2017, coneguts com a totals admissibles de captures (TAC) per a la major part de les poblacions pesqueres de l’Atlàntic Nord-oriental i les aigües adjacents.

Lamentablement els ministres de Pesca dels 28 no han estat prou ambiciosos i, un any més, nombrosos límits de pesca s’han tornat a establir per sobre de les recomanacions científiques que ja eren públiques des de fa mesos.

Es tracta d’una decisió clau per posar fi a la sobrepesca i restaurar les poblacions de peixos a nivells saludables, tal com marca la Política Pesquera Comuna (PPC). Un objectiu vinculant que ha de complir-se com a molt tard el 2020 però que encara estem lluny d’assolir, ja que segons dades de la pròpia Comissió, més del 60% de les poblacions de la UE avaluades estan encara per sota dels límits biològics de seguretat i gairebé la meitat dels estocs de l’Atlàntic pateixen sobrepesca.

L’anàlisi de les decisions del Consell que acaba de tenir lloc encara és provisional, ja que l’acord final assolit no es farà públic al complet fins d’aquí a algunes setmanes. Però en qualsevol cas, nombroses oportunitats de pesca establertes per 2017 semblen preocupants a primera vista.

Per exemple, per l’estoc del lluç del sud (Cantàbric i aigües ibèriques atlàntiques) el consell científic establia una captura desitjada de 6.838 tones i finalment s’ha decidit un límit de captura de 10.520 tones (és a dir, un 54% per sobre del Consell científic). Pel merlan oest (Golf de Biscaia i Cantàbric) el consell científic recomanava unes captures no superiors a les 1.613 tones, però s’ha legislat un límit de pesca de 2.540 tones (un 57% superior). Així mateix, per l’abadejo nord (Mar Cèltic i Canal de la Manxa) el límit de pesca recomanat era de 4.080 tones, s’ha establert finalment en 12.146 tones (és a dir, un 198% per sobre del nivell sostenible aconsellat pel consell científic ).

Pel costat contrari, uns pocs estocs estan gestionats de forma sostenible i gaudeixen de bona salut, aquests són per exemple el rap al Cantàbric i aigües ibèriques atlàntiques, el límit s’ha establert en 3.955 tones (un 10% per sota del consell científic ), així com el sorell en aigües ibèriques atlàntiques, el límit de captura coincideix amb la recomanació científica de 73.349 tones.

En qualsevol cas, pel fet que la majoria d’estocs al Nord-est Atlàntic continuen sobreexplotats, els resultats del Consell d’aquesta matinada són una continuïtat de la mala praxi realitzada per part dels ministres de Pesca dels 28 en els últims anys. Cal recordar que, tot i que és responsabilitat de cada un dels Estats membres posar fi a la sobrepesca, Espanya és un dels països de la UE que ha establert històricament més límits de pesca per sobre de les recomanacions científiques (lloc que comparteix juntament amb el Regne Unit i Portugal entre d’altres, tal com reflecteix un article publicat a Marine Policy).

No seguir les recomanacions científiques a l’hora d’establir els límits de pesca ha conduït a la sobrepesca i a la degradació de l’ecosistema, i per consegüent a la pèrdua de potencial econòmic del propi sector. Mentre que, tal com demostren nombroses evidències i informes científics, pescar a nivells sostenibles comportaria nombrosos beneficis econòmics i socials a les pesqueres implicades i la ciutadania en general. Per aquests motius -a més de ser un imperatiu legal-, cal restablir en el menor temps possible les poblacions de peixos a nivells sostenibles i assolir un bon estat ambiental del medi marí com a molt tard el 2020.

Aquestes demandes estan així mateix recollides en un manifiest científic recolzat per més de 4.000 persones de la comunitat científica a Espanya. En què a més s’indica que la PPC també exigeix ​​limitar l’impacte ambiental de les activitats pesqueres, així com evitar i reduir al màxim les captures no desitjades. Un altre punt de gran importància és la necessitat que l’Estat distribueixi la quota disponible en base a criteris ambientals i socials. Factors que sens dubte beneficiarien a la flota de baix impacte ambiental del nostre litoral.

Annex

Gràfics de la Fundació ENT sobre determinats estocs d’interès per a la flota espanyola mostrant el percentatge de quotes establertes per sobre de les recomanacions científiques per part del Consell de Ministres de Pesca de la UE entre els anys 2013 i 2017.

Entre els gràfics aquí mostrats, el rap del sud és l’únic exemple d’estoc gestionat de forma sostenible. Els gràfics en alta qualitat poden descarregar-se aquí AQUÍ.

Grafics F.ENT_Ultima hora-01Grafics F.ENT_Ultima hora-02Grafics F.ENT_Ultima hora-03 Grafics F.ENT_Ultima hora-04Grafics F.ENT_Ultima hora-05 Grafics F.ENT_Ultima hora-06Grafics F.ENT_Ultima hora-07