Rosaria Chifari

En el tercer mil·lenni, a causa del fenomen global de la urbanització, la gestió de residus sòlids municipals s’està convertint en un tema important per a tots els governs del món en els països desenvolupats i en desenvolupament.

L’elecció d’un sistema específic de gestió de residus urbans afecta directament el metabolisme d’una ciutat i, en conseqüència, l’entorn i la qualitat de vida dels seus habitants. El risc de fracàs en la gestió adequada de les deixalles pot traduir-se en problemes ecològics, econòmics i de salut que condueixen a conflictes socials.
Però, per què és tan difícil tractar amb els sistemes municipals de gestió de residus sòlids? Les decisions polítiques es basen en una comprensió real de les qüestions rellevants? … respecte a qui? Són els mètodes i eines existents capaços de gestionar la complexitat en la definició de quin és el rendiment d’un sistema específic de gestió de residus?

La definició del rendiment d’un Sistema de Tractament de Residus Sòlids Municipals (MSWMS) és complexa ja que es refereix a diferents dimensions (ecològica, econòmica, tècnica, sociocultural i política) i diferents escales d’anàlisi (espacial: llar, zona urbana, municipal, regional, nacional i mundial; temporals: projectes a curt termini versus projectes a llarg termini). Cada MSWMS està operant dins d’un context ecològic i socioeconòmic específic que el fa especial i canviarà amb el temps tant en termes de procés físic com de valors culturals. D’altra banda, el sector dels residus urbans involucra diferents parts interessades que tenen diferents punts de vista, legítims però sovint contraris.

Els enfocaments generalment utilitzats per basar les eleccions de polítiques en el camp de la gestió de residus simplifiquen la complexitat d’un problema real, adoptant un conjunt finit d’indicadors quantitatius de rendiment “one size fits all”. Aquests enfocaments de “polítiques basades en l’evidència” no són apropiats per analitzar sistemes socio-ecològics en evolució i tenen el risc d’ometre aspectes rellevants.

Les decisions sobre el que és rellevant i el que s’ha de considerar com una millora en el rendiment d’un MSWMS es prenen en la fase pre-analítica de l’avaluació. Aquesta fase és necessària per garantir la qualitat de la definició del problema i la utilitat de l’anàlisi en relació amb els objectius, criteris, indicadors i opcions polítiques que la societat consideri rellevants. És per això que aquestes opcions pre-analítiques no han de ser realitzades només per consultors o funcionaris, sinó que han de ser coproduïdes amb aquelles persones que faran servir els resultats de l’anàlisi. Una governança eficaç del MSWMS requeriria la capacitat de dur a terme processos participatius en els quals els experts puguin ajudar a les comunitats locals i als seus administradors a prendre decisions informades sobre polítiques sòlides en aquest camp.

Abans de començar qualsevol avaluació quantitativa, s’hauria de demanar un comprensió adequada i holística del context cultural, històric, socioeconòmic, institucional i ecològic en el qual el MSWMS està operant. Aquesta contextualització és necessària per: (i) identificar els principals actors socials i les narratives que donen suport; (ii) reconèixer narratives conflictives; i (iii) definir els criteris/atributs de rendiment requerits per a ser incloses en un paquet integrat d’indicadors per tal de reflectir les diferents percepcions de rendiment d’un MSWMS trobat en el seu context socio-ecològic.

En els processos participatius les parts interessades han d’involucrar-se, en primer lloc per definir i validar les qüestions rellevants que emmarquen el problema (fase de producció de la informació quantitativa), i després per comprovar la qualitat de la representació quantitativa i deliberar sobre els criteris de rendiment elegits i les diferents alternatives (fade d’ús de la informació quantitativa).

Lamentablement, la participació dels actors socials és generalment consultiva en lloc de deliberativa. L’ús de la participació deliberativa segueix sent considerat “nou”, de manera que sovint els usuaris finals no reconeixen la seva rellevància.

L’adopció de nous enfocaments basats en la participació d’una major varietat d’actors socials hauria de ser incentivat establint plataformes estables apropiades que permetin una coproducció i ús efectiu de la informació quantitativa que s’utilitzarà en el procés de presa de decisions.

És important subratllar que la participació dels diferents actors socials en el procés de presa de decisions en l’àmbit de la gestió de residus no té per objecte generar “la millor política” o “la millor combinació de tecnologies”.

De fet, els actors que participen en l’avaluació del rendiment d’un MSWMS tenen diferents visions, valors en conflicte, interessos i requisits diferents. A tall d’exemple, un sistema de gestió de residus pot considerar-se com costos per a l’administració o com una oportunitat per al desenvolupament local en termes d’ocupació.
Els actors socials poden definir diferents objectius legítims per a cada dimensió (ecològica, social, econòmica, ambiental, tècnica) i triar “a la carta” un conjunt d’indicadors de rendiment adaptats a situacions locals específiques.

Si acceptem que hi ha diferents visions i conjunts d’indicadors de rendiment per a les diferents parts interessades, hem d’acceptar que és improbable (o difícilment possible) individualitzar la “millor estratègia o solució” que simultàniament maximitzi tots els objectius. Llavors, quan les polítiques s’elaboren, hi haurà guanyadors i perdedors entre els actors socials, no importa l’elecció.

El veritable valor afegit de la participació dels actors socials en els processos de presa de decisions és que s’està produint polítiques “robustes” i “justes” generant “útils” aportacions d’informació (rellevants i sòlides) al procés de governança i incrementant la transparència i la qualitat del procés d’avaluació i presa de decisions, que reflecteix els interessos individuals dels diferents actors socials involucrats.

En els territoris on la qualitat de la presa de decisions dels responsables polítics locals ha estat seriosament qüestionada i la principal preocupació del públic és la desconfiança en les organitzacions encarregades de la gestió de residus municipals, aquest tipus de transparència és necessària perquè pot reconstruir la confiança danyada entre els habitants i govern.

Les polítiques encaminades a millorar la gestió d’un sistema local de gestió de residus han de reconèixer el paper central dels actors socials, les percepcions, narratives i valors tenen un paper clau en l’elecció.