Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
El Consell de ministres de pesca de la UE insisteix en perpetuar la sobrepesca
| Notícies| 18/12/2015

Lydia Chaparro (Fundació ENT). Brussel·les, 17 desembre 2015

Ahir a Brussel·les els ministres de Pesca de la Unió Europea van decidir les possibilitats de pesca per a 2016 de les principals espècies comercials de l’Atlàntic Nord-est. Encara que s’ha tingut molt poc temps per realitzar una anàlisi profunda del compromís assolit durant la matinada de dimarts, sembla que una bona part de la informació científica facilitada pel Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM) -principal òrgan científic que s’ocupa de les aigües de l’Atlàntic nororiental- continua sent ignorada, ja que s’han fixat totals admissibles de captures (TAC) per sobre dels nivells capaços de produir el rendiment màxim sostenible (RMS).

Un any més, la ministra Isabel García Tejerina ha tornat a celebrar els resultats obtinguts per Espanya durant aquestes negociacions. Una celebració que s’hauria de posar en entredit, ja que Espanya té un llarg historial legislant a favor de la sobrepesca. L’any passat, dels 39 TACs de gran importància per a la flota espanyola, 28 es van establir per sobre del consell científic. Dit d’una altra manera, en un 72% dels casos es va legislar a favor de la sobrepesca. Un fet que va en la línia oposada a la Política Pesquera Comuna que els propis ministres de la UE van aprovar fa tot just dos anys.

Si bé és cert que la bretxa entre els límits de pesca permesos pels ministres i els nivells recomanats pels dictàmens científics ha decrescut en l’última dècada, per a alguns estocs aquesta bretxa continua sent important, especialment en els estocs del sud d’Europa en els que Espanya té gran interès pesquer.

Tot i que encara és aviat per treure conclusions -ja que a la complexitat habitual dels càlculs sobre les possibilitats de pesca, s’ha d’afegir el fet que, per primera vegada, s’ha inclòs un augment de quotes (tops ups) en alguns estocs per tal de reflectir la introducció de l’obligació de desembarcament per a algunes espècies i flotas-, l’avaluació preliminar realitzada per la Fundació ENT confirma que per al 2016 nombroses quotes s’han establert per sobre de les recomanacions científiques. Fet que mostra una vegada més la necessitat que Espanya avanci sense demora cap a la consecució del rendiment màxim sostenible el més aviat possible.

Com a punt positiu cal destacar que per als estocs de rap, gall i lluç del sud (en aigües ibèriques), el MAGRAMA ha realitzat per a aquest any estudis socioeconòmics i al seu torn ha presentat un calendari que, en el cas de complir-se, permetria arribar al rendiment màxim sostenible d’aquestes espècies abans de 2020.

Com a punts negatius, a més de legislar quotes per sobre de les recomanacions científiques i l’important grau de sobrepesca existent encara en les nostres aigües, cal destacar la manca de transparència en el procés d’establiment de TACs. Un procés que es porta a terme a porta tancada i en el qual la ciutadania desconeix l’evolució i les postures defensades pel seu propi ministre durant les negociacions del Consell. Finalment, cal recordar la necessitat de realitzar una distribució justa i equitativa de les quotes entre les diferents flotes.

La pròpia Política Pesquera Comuna permet als Estats membres distribuir els seus quotes en base a criteris socials i ambientals. Un accés preferent a aquelles modalitats pesqueres que practiquen una pesca selectiva o consumeixen poc combustible ajudaria sens dubte a assolir unes pesqueries més sostenibles. Malauradament, el Govern espanyol no té encara la intenció d’introduir aquests paràmetres, fet que dificulta encara més la consecució d’unes pesqueries social i ambientalment sostenibles.

Primera valoració:

  • Per al merlán o plegonero al golf de Biscaia i Cantàbric, el CIEM proposava una reducció del 47% de la seva TAC, però s’ha acabat legislant unes captures un 50% per sobre de les recomanacions científiques (2.540 tones). Per a la escamarlà al cantàbric i nord-est peninsular, a causa del mal estat de l’estoc, el CIEM recomanava que no hi hagués pesca dirigida i en canvi s’ha legislat 48 tones. El abadejo per la seva banda, tant l’estoc del Cantàbric i Nord-est peninsular, com el del Golf de Cadis i aigües de Portugal, tot i que el consell científic recomanava una reducció del 34%, ambdós stocks han patit dos estocs un augment considerable de la seva quota (231 i 282 tones, respectivament), superant en un 52% les recomanacions del CIEM.
  • Per als estocs de rap, gall i lluç del sud (en aigües ibèriques), que també es troben en pitjor situació biològica que les poblacions al nord, s’han establert quotes molt per sobre del CIEM. Pel que fa al rap, per a 2016 es proposava una reducció del 19%, però el Consell de ministres de la UE ha acabat establint una quota un 6% superior a la recomanació científica (2.569 tones). El gall, que hauria d’haver patit una retallada del 26%, ha vist la seva quota augmentar un 35% per sobre del consell científic (1.363 tones). Pel que fa al lluç, una espècie el TAC en 2015 es va establir un 89% per sobre de les recomanacions científiques, ha tornat a patir una retallada inferior al proposat pel CIEM. Concretament, es proposava una reducció del 60% per al 2016 i el Consell de ministres ha acabant legislant un augment de el 71% per sobre de l’assessorament científic (10.370 tones).

Articles relacionats:

http://ent.cat/els-limits-de-pesca-ja-no-haurien-de-basar-se-mes-en-conveniencies-politiques/