Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Eines per a contribuir al compliment dels objectius europeus de reciclatge a escala autonòmica
| Notícies| 28/06/2018

Sergio Sastre Sanz | ENT

La Directiva Marc de Residus, recentment modificada en el context de l’aprovació del paquet d’economia circular, estableix els percentatges de reciclatge de residus municipals que han d’assolir els estats membres en els propers anys, augmentant progressivament del 50% el 2020 al 65% el 2035. A l’Estat espanyol, segons el PEMAR, les comunitats autònomes (CCAA) han de complir amb aquests mateixos objectius (pàgina 15 del PEMAR), la qual cosa planteja un gran repte en la gestió de residus a nivell regional en els propers anys.

Amb l’objectiu d’entendre la distància entre el model actual de gestió de residus de les CCAA i els escenaris que permetin el compliment dels objectius en cadascuna d’elles, Sergio Sastre i Ignasi Puig (ENT), en col·laboració amb Jaume Llopart (Institut de Physique du Globe de Paris, Institut de Ciències del Mar del CSIC) hem desenvolupat una eina que calcula i visualitza aquesta distància i compara els possibles camins a seguir per a complir amb els compromisos en matèria de reciclatge. Aquesta eina funciona de la següent manera:

  • S’introdueixen una sèrie de paràmetres sobre el sistema a analitzar (percentatges de recollida selectiva de les diferents fraccions, percentatge de residus barrejats a abocador i incineradora, percentatge de residus barrejats a tractament mecànic-biològic (TMB), eficiència dels diferents tipus de tractament ).
  • Es defineix l’objectiu de reciclatge a aconseguir (per exemple, 50%).
  • L’eina calcula totes les combinacions de tres variables que, donada l’eficiència que hem introduït 1, ens permetria complir amb l’objectiu plantejat. Aquestes tres variables són el percentatge de recollida selectiva, el percentatge de residus barrejats que van a TMB i el percentatge de residus barrejats que van a l’abocador. Triem aquestes tres variables perquè ens sembla que sintetitzen molt bé l’estructura dels sistemes de gestió a escala regional i que són rellevants a l’hora d’avaluar el seu funcionament.
  • Finalment, l’eina representa els resultats en un gràfic ternari que permet una visualització ràpida i intuïtiva, per saber on som i els camins alternatius per complir amb els objectius.

Com a exercici preliminar per posar a prova l’eina, hem realitzat una simulació per a totes les comunitats autònomes, basant-nos en les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient i de l’INE per a l’any 2014. A tall d’exemple exposem el cas de la Comunitat de Madrid i de la Comunitat Valenciana. Els resultats es mostren a la figura.

L’eix esquerre del triangle indica el percentatge d’abocament i incineració sense previ tractament. L’eix dret indica el percentatge de residus a TMB. L’eix inferior és el percentatge de recollida selectiva. El punt blau representa la situació d’aquestes CCAA en 2014, mentre que l’àrea en color morat representa els llocs dins el triangle en què hauria de situar el punt blau per complir amb un reciclatge del 50%, suposant els mateixos rendiments en les tecnologies de tractament . A la figura de la Comunitat de Madrid, s’han afegit tres dates que indiquen com es llegeixen els punts respecte al que eixos.

D’acord amb les dades de MAPAMA, el 2014 la Comunitat de Madrid recollia selectivament al voltant d’un 15% dels residus generats, mentre que enviava a abocador/incineradora sense tractament previ una mica més del 40%, enviant el restant 45% a TMB. Per a complir amb el 50% de reciclatge amb la tecnologia actual, Madrid té diverses alternatives representades com a punts de colors. El punt groc seria la combinació que maximitza l’abocament directe, i que coincideix amb els valors actuals. És a dir, Madrid podria complir amb el 50% de reciclatge sense reduir l’abocament, però com a contrapartida hauria d’augmentar la recollida selectiva per sobre del 50% i reduir pràcticament a zero les quantitats tractades a TMB. Una altra opció, seria mantenir la proporció actual de TMB (punt vermell), per la qual cosa l’abocament directe hauria de disminuir aproximadament al 15% i augmentar al 45% la recollida selectiva. Una tercera opció (punt taronja), seria augmentar les recollida selectiva fins al 45%, i els residus a TMB fins al 55% eliminant l’abocament directe. Aquest cas il·lustra intuïtivament les contrapartides en termes de recollida selectiva, abocament i TMB de les possibles alternatives per a arribar a un 50% de reciclatge.

Per la seva banda, la Comunitat Valenciana el 2014 enviava aproximadament un 90% dels residus a TMB i tenia un 10% de recollida selectiva, mentre que no enviava residus sense tractar a abocador o incineradores. El camí cap al compliment a la Comunitat Valenciana (portar el punt blau a l’àrea morada) té diverses alternatives. Per exemple reduir la proporció de residus que van a TMB fins al 85%, i incrementar la recollida selectiva fins al 15% (punt vermell). El més interessant de la figura de la Comunitat Valenciana és que totes les opcions de compliment per a 2020 passen per reduir la proporció de residus que van a TMB, la qual cosa indica una sobrecapacitat “estratègica” d’aquest tipus de tractament.

Aquesta eina es pot utilitzar en el context autonòmic per avaluar i fer seguiment dels plans autonòmics de gestió de residus, i per saber si ens acostem al compliment dels objectius. També es pot utilitzar a escala local i estatal.

Els detalls metodològics es donaran a conèixer a través d’un article científic en vies de publicació i estem preparant un programari senzill que llançarem els pròxims mesos perquè les administracions públiques puguin utilitzar-lo.

Si es vol simular un increment de l’eficiència per a realitzar estimacions sobre l’efecte d’una millor tecnologia de tractament, només caldria fer una segona simulació amb les dades d’eficiència modificats i comparar els resultats.