Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Dotze propostes normatives per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya
| Notícies| 29/06/2017

És possible un marc normatiu més favorable a la prevenció del malbaratament alimentari en els sectors agroalimentari, pesquer, de residus, de sanitat alimentària i consum. Nou estudi “Possibilitats normatives i fiscals per prevenir el malbaratament alimentari a Catalunya”. 

L’informe, elaborat per la Fundació ENT amb el finançament de l’Agència de Residus de Catalunya, té per objectiu identificar les principals barreres i oportunitats per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya des del punt de vista normatiu i fiscal, a nivell autonòmic i local. Les propostes parteixen del marc normatiu i competències autonòmiques actuals, i en la majoria dels casos busquen modificar-lo amb l’objectiu d’afavorir la prevenció del malbaratament alimentari. En d’altres casos es proposa la creació de nous instruments normatius o fiscals.

En els darrers anys la problemàtica del malbaratament alimentari ha pres molta rellevància tant a nivell institucional com a nivell de consciència ciutadana. En concret, l’any 2015 l’Organització de les Nacions Unides establí en la seva Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible el propòsit de “reduir a la meitat el malbaratament mundial d’aliments per càpita en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reducció de les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues posteriors a la collita” (propòsit 12.3) dins l’objectiu de garantir modalitats de consum i producció sostenibles (objectiu 12)[1].

Catalunya no ha quedat al marge de l’increment de l’interès social en aquesta problemàtica. L’any 2011 la “Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya”[2] quantificà que del total de les disponibilitats alimentàries sòlides que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall de Catalunya, se’n malbarata el 7% (34,9 kg/hab. i any). Aquesta diagnosi representa el punt de partida de l’establiment, en el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT2020), de l’objectiu de reduir l’any 2020 en un 50% el malbaratament alimentari respecte dels nivells quantificats per la diagnosi l’any 2010 en els àmbits de la distribució al detall, la restauració, el càtering i el domèstic.

Per altra banda, el Parlament de Catalunya, a finals de 2016, inicià el tràmit de la Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari, que es proposa reduir l’excedent alimentari i donar una utilització a aquests excedents que permeti satisfer les necessitats de col·lectius amb dificultats per alimentar-se.

| PROPOSTES D’ÀMBIT AUTONÒMIC

S’identifiquen els sectors agroalimentari, pesca, residus, sanitat alimentària i consum, com a sectors que poden tenir incidència sobre el malbaratament alimentari i en els quals la Generalitat té competències exclusives o compartides. L’informe divideix les propostes segons si tenen per objectiu la prevenció del malbaratament alimentari o bé afavorir la canalització d’excedents alimentaris.

Propostes normatives i fiscals per a la prevenció del malbaratament alimentari

En el sector agroalimentari, s’identifica la possibilitat d’introduir la prevenció del malbaratament alimentari dins les finalitats de la política de desenvolupament rural (Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària), permetent així establir nous objectius i línies d’actuació vinculades a aquesta finalitat. També la introducció de línies d’actuació especialment dirigides a reduir les necessitats d’intervenció del mercat que donen resposta a situacions d’excés d’oferta. Segons dades facilitades pel Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris (SERMA), les retirades de fruita han augmentat de 3.990 tones l’any 2012 a 27.162 l’any 2015. També s’identifica la possibilitat d’introduir despeses o inversions subvencionables relacionades amb la prevenció del malbaratament alimentari als ajuts al sector agrari, regulats per la Generalitat de Catalunya.

En l’àmbit pesquer la introducció de la prevenció del malbaratament alimentari passaria principalment per la millora de la selectivitat, fet que permetria reduir les captures no desitjades i per tant els descarts. En aquest sentit també es podrien condicionar les subvencions al compliment de la jerarquia de gestió de residus alimentaris, que prioritza en primer terme les actuacions de prevenció de la generació de descarts, que incidiria en un increment de la selectivitat dels arts de pesca, front a les actuacions de millora de la gestió dels descarts un cop generats.

Pel que fa al marc normatiu de sanitat alimentària, es proposa adequar les guies de pràctiques correctes d’higiene (GPCH) dels diferents sectors per tal que contribueixin a la reducció del malbaratament alimentari de forma específica en cada sector. D’aquesta manera les bones pràctiques en sanitat alimentària de cada sector també incorporarien bones pràctiques per evitar el malbaratament alimentari.

La venda de béns amb data de consum preferent sobrepassada està permesa en d’altres països i és una pràctica que permet vendre aquests productes per sota de preu de venda normal, evitant així el seu malbaratament. La proposta seria excloure la venda de béns amb data de consum preferent sobrepassada com a infracció en el Codi de consum de Catalunya.

A nivell de gestió de residus una possibilitat seria introduir la prevenció del malbaratament alimentari en les obligacions dels generadors de residus comercials, ja sigui fent una declaració d’aliments comprats i/o processats i de residus orgànics generats, assimilant-la a la declaració anual de residus industrials, o bé promovent la planificació de la prevenció del malbaratament alimentari als grans generadors de FORM, establint un llindar raonable d’establiments subjectes segons el seu volum de generació.

Propostes normatives i fiscals per a afavorir la canalització d’excedents alimentaris

Pel sector agroalimentari es plantegen tres formes de fomentar la canalització d’excedents alimentaris: regular l’espigolament a Catalunya, introduir deduccions al tram autonòmic de l’IRPF per afavorir l’espigolament o bé promoure la generalització de la canalització de productes “no conformes” (retirats ja sigui per errors a l’etiquetatge o per un defecte a l’envàs).

En l’àmbit de la sanitat alimentària la proposta que més afavoriria un increment de les vies d’aprofitament d’aliments seria l’aprovació d’una norma anàloga a les lleis del Bon samarità d’Itàlia i Estats Units amb l’objectiu de facilitar la canalització d’excedents alimentaris de la producció, transformació i distribució alimentaris mitjançant l’equiparació de les entitats socials a consumidors finals, exonerant de responsabilitats a les entitats sense ànim de lucre que fan la donació.

També mitjançant la normativa de residus existeix la possibilitat de crear un marc favorable a un increment de les possibilitats de canalització d’excedents alimentaris per part dels generadors de residus comercials d’una certa mida, obligant als generadors d’excedents a separar-los de la resta, mantenint els que siguin aprofitables per al consum humà en condicions adequades per al seu aprofitament, etc.

| PROPOSTES D’ÀMBIT MUNICIPAL

En l’àmbit municipal també s’identifiquen diferents possibilitats de promoure la prevenció del malbaratament alimentari mitjançant instruments normatius. La incorporació de criteris de prevenció del malbaratament alimentari en ordenances municipals, com ara l’obligació de compliment de mesures per la prevenció de malbaratament a les ordenances municipals reguladores de l’ús de la via pública (p.e. festes populars), definint sancions si la separació entre excedent i residu no es porta a terme com estableix l’ordenança. Establir l’obligatorietat de la donació de l’excedent (prèvia separació del residu alimentari inevitable) als equipaments municipals de titularitat pública, com ara escoles públiques, hospitals, llars d’avis i llars d’infants municipals, en els quals tenen competències per regular i gestionar les actuacions que allí s’hi desenvolupen.

També es podria estudiar la possibilitat d’incloure condicionants per afavorir la prevenció del malbaratament alimentari en la intervenció municipal de les activitats. Els titulars de les activitats regides per la Llei 20/2009 (LPCAA) han de complir l’obligació de reduir la producció de residus. Els ajuntaments podrien exigir pràctiques de prevenció de malbaratament (i controlar el seu compliment mitjançant revisions) en tots els règims d’intervenció municipal (Declaració d’Impacte Ambiental, d’Avaluació d’Impacte Ambiental Simplificat i Comunicació Prèvia Ambiental) per a les activitats subjectes a la LPCAA. Entre aquestes activitats es troben indústries alimentàries, agroindustrials i ramaderes.

En l’àmbit de la fiscalitat de residus la creació d’incentius per a la reducció de residus també podrien anar dirigits a la reducció del malbaratament alimentari, ja sigui a través de l’establiment de bonificacions a la taxa de residus per aquells establiments que fessin donacions d’excedents alimentaris o a través de l’establiment de sistemes de pagament per generació de residus als grans generadors.

Una altra possibilitat pot ser utilitzar criteris de compra pública verda en la contractació de serveis on pot haver-hi malbaratament alimentari (p.e. menjadors escolars o serveis de bar d’equipaments públics) i incloure la seva prevenció en els criteris d’obligat compliment per a obtenir l’adjudicació.

| INFORME COMPLET > AQUÍ

| RESUM > AQUÍ