Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Desastres ambientals, aniversaris i memòria
| Notícies| 26/04/2018

Santiago Gorostiza | Fellow ENT

La nit del 21 d’abril de 1983 el pànic es va estendre per la província de Girona. El rumor del trencament de la presa de Susqueda, situada a vint-i-cinc quilòmetres de la ciutat, corregué com la pólvora i saturà la centraleta telefònica dels mitjans informatius i centres públics. Alguns veïns abandonaren les seves cases per pujar als punts més alts de la seva contrada. Les imatges del trencament de la presa de Tous, esdevinguda la tardor anterior, estaven encara ben fresques entre la població.

La realitat, però, és que la presa de Susqueda es trobava en perfectes condicions. El rumor s’estengué a partir de la lectura a Ràdio Girona del relat guanyador del primer premi del concurs de narració curta. Es tractava de l’obra de Miquel Fañanàs, “Susqueda”, que narrava el trencament de la presa en clau de ficció. A l’estil de la cèlebre narració radiofònica de “La guerra dels mons” per part d’Orson Welles, uns minuts de ficció estengueren el pànic entre els oients, i el boca-orella feu la resta. L’aleshores alcalde de Girona, Joaquim Nadal, s’hagué de desplaçar als barris propers al riu per calmar la població, i totes les emissores locals llançaren missatges per tornar a la calma.

El cas del trencament fictici de Susqueda podria considerar-se una anècdota, però malauradament aquests tipus d’accidents no sempre formen part de la ficció. El passat 25 d’abril es commemorà el vintè aniversari del desastre ambiental d’Aznalcóllar, desencadenat l’any 1998 pel trencament de la presa de contenció d’una bassa de residus miners, l’alliberament dels quals contaminà el riu Guadiamar i amenaçà el Parc Nacional de Doñana. A dia d’avui, l’empresa sueca Boliden es continua negant a fer-se càrrec de les despeses econòmiques que li reclamen l’administració espanyola i andalusa.

I és que malgrat que sovint s’expliquen com a casos excepcionals, el llistat de fallides en embassaments arreu del món durant el segle XX és ben llarg. En ple segle XXI, ja s’han donat més de trenta casos. El novembre de 2015, en un cas similar al d’Aznalcóllar, el trencament d’una presa de Samarco a Minas Gerais, Brasil, acabà amb la vida de 17 persones i contaminà tota la regió. El mes de febrer de 2017, els danys a la presa d’Oroville, Califòrnia, i el risc d’un trencament, causaren l’evacuació de 180.000 persones. Malgrat que fou possible evitar el desastre, un any desprès la por continua present entre aquells que foren desplaçats.

L’exemple de l’embassament californià és un recordatori del risc creixent que implica l’envelliment de les infraestructures hidràuliques. I cal afegir, tal i com ha assenyalat Àlvar Escrivà, Research Fellow al Public Policy Institute of Califòrnia, que el canvi climàtic incrementa aquests riscos. Els embassaments foren construïts tenint en compte unes condicions climàtiques del passat, que estan canviant ràpidament i que requereixen una actualització de la legislació de l’Estat Espanyol.

I és que massa sovint, els avenços de l’enginyeria i la legislació es realitzen en base a l’experiència que donen els errors i els desastres causats per aquests. En ple franquisme, la renovació i millora de la legislació per a la vigilància i control de preses es posà en marxa només després del trencament de la presa de Vega de Tera, a Zamora, l’any 1959, que acabà amb el poble de Ribadelago i la vida de 144 persones. Es tracta del pitjor desastre vinculat al desenvolupament hidroelèctric de l’Estat en tot el segle XX. I és un altre aniversari que s’apropa: el 9 de gener de 2019 se’n compliran 60 anys. A més de treure de l’oblit aquests esdeveniments, adaptar la legislació a les actuals i futures condicions ambientals seria un dels millors homenatges a la memòria dels qui, en el passat, foren víctimes de la cobdícia, la negligència i la falta de previsió.

Santiago Gorostiza, fellow de la Fundació ENT, és historiador. Actualment és investigador postdoctoral María de Maeztu a l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i Trent R. Dames Civil Engineering History Fellow a la Huntington Library (Califòrnia), on estudia el trencament de l’embassament de Vega de Tera (Zamora), al gener de 1959.