Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Crònica del debat “Què fem amb el malbaratament alimentari?”
| | Notícies| 19/10/2017

El passat dilluns 16 d’octubre es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès el debat “Què fem amb el malbaratament alimentari?” organitzat per l’Associació Amics de la UAB, amb la participació de Maria Mestre, membre d’ENT i redactora de l’informe “Possibilitats normatives i fiscals per prevenir el malbaratament alimentari a Catalunya (2017)”, Raül Moreno, diputat del PSC al Parlament de Catalunya i ponent de la llei d’Aprofitament de l’excedent Alimentari a Catalunya i Paco Muñoz, Tècnic de Medi Ambient (UAB) i vicepresident de la PAA (Plataforma Aprofitem als Aliments). El debat va comptar amb la moderació de Núria Coll, periodista i directora de la revista “Ets el que et menges”.

El debat va girar principalment al voltant de la proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari, una iniciativa parlamentaria del grup del PSC admesa a tràmit per la Mesa del Parlament el 22 de març de 2016, i que el 13 de juliol de 2016 va superar el debat de totalitat en el Ple del Parlament. Actualment els diferents grups ja han fet les seves esmenes fet que permet ja analitzar l’evolució que el text normatiu ha tingut al llarg del procediment parlamentari.

Alguns dels principals elements en debat van ser les limitacions que tenen els instruments normatius per incidir en la reducció del malbaratament alimentari ateses la importància que tenen causes com la pròpia configuració de la cadena alimentària amb estructures de poder que determinen els preus i la planificació de la producció primària, generant excedents que o ve no tenen sortida al mercat o bé no resulta econòmicament viable procedir a collir-los. Aquestes condicions abusives, tot i tenir normatives estatals destinades a fer-hi front, com la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria, continuen donant-se. Un altre dels aspectes destacats és la necessitat que el cost de gestió de residus percebut pel seu generador, ja sigui a través d’un preu públic, una taxa o un servei prestat per un gestor autoritzat, ha de ser prou dissuasiu per generar un incentiu a la reducció. Una proposta en aquesta línia seria per una banda la implantació de sistemes de pagament per generació que permetin revertir el cost de gestió de residus directament a qui el genera i en funció de la generació efectiva de residus, i per l’altra la incorporació de les externalitats ambientals dins el cost de tractament de residus per justícia ambiental i per incentivar la prevenció de la seva generació.

Respecte al debat al voltant d’aspectes més concrets de la llei, fruit de les esmenes presentades pels diferents grups, s’intueixen consensos al voltant de:

  • Aquesta llei inicialment concebuda amb la finalitat principal de donar cobertura a l’aprofitament dels excedents alimentaris, actualment introdueix la visió de la prevenció del malbaratament com a acció prioritària dins la gestió dels residus alimentaris. Aquest canvi d’enfocament es detecta en el canvi de nom de la pròpia llei d’aprofitament de l’excedent a “Proposició de llei de reducció del malbaratament d’aliments”.
  • Millora de la definició del malbaratament de l’acció de malbaratar a la definició de quina part de la fracció orgànica ha de ser considerada malbaratament. Aquest és un dels elements centrals per a l’enfocament de la problemàtica, atès que cal l’establiment d’una nomenclatura sobre la qual desenvolupar el text normatiu.
  • Alguna esmena incorpora la jerarquia completa en la gestió dels residus alimentaris, fet que permet fixar la priorització de les accions a desenvolupar pels diferents agents interpel·lats per la llei.
  • S’introdueixen obligacions pels agents de la cadena alimentària entre elles l’obligació de fer un pla de reducció i aprofitament del malbaratament alimentari, així com mesures de transparència. La concreció d’aquests aspectes estan pendents de desenvolupar-se en un reglament.
  • S’introdueix un règim sancionador.
  • Es preveu la regulació futura de l’espigolament.