En Jau
me Freire ha defensat la seva tesi doctoral titulada: “Eficiència energètica i efecte rebot: desenvolupament metodològics i evidència empírica“. La tesi sencera es pot descarregar aquí.
La tesi va ser dirigida pel Dr. Ignasi Puig Ventosa i el Dr. Emilio Padilla i va obtenir una qualificació d’excel·lent cum laude.
Resum:
La tesi desenvolupa una recerca teòrica i empírica de l’efecte rebot directe i indirecte causat per les millores d’eficiència energètica, centrada en les millores en el conjunt de serveis energètics que utilitzen electricitat a les llars a Catalunya.
L’efecte rebot directe d’un servei energètic es produeix quan una millora en la seva eficiència energètica no es tradueix en tot l’estalvi energètic que potencialment s’havia previst en aquell àmbit. Això és degut a què la millora produeix un abaratiment del cost del servei energètic, que s’acaba traduint en una major demanda d’aquest, compensant total o parcialment l’estalvi derivat de la major eficiència. L’efecte rebot indirecte es produeix quan la millora d’eficiència modifica els patrons de consum, produint l’increment en el consum d’altres béns i serveis que també necessiten energia per a ser produïts.
Malgrat hi ha consens entre la comunitat científica sobre el fet que l’efecte rebot existeix, hi ha discrepàncies a l’hora de determinar la seva magnitud. En aquesta tesi s’han obtingut mitjançant tècniques economètriques uns resultats que impliquen un efecte rebot directe del 36% a curt termini i del 49% a llarg termini, per al conjunt de serveis energètics que utilitzen electricitat a les llars. D’altra banda s’ha construit un model Input-output de l’energia i s’han determinat dos escenaris per a la simulació, un escenari basat en la distribució dels estalvis monetaris assolits per la millora d’eficiència segons les elasticitats renda de cada bé i servei, i un segon basat en una distribució dels mateixos segons la proporció que suposa la despesa del bé o servei sobre el total de despesa a les llars.
Aquests han proporcionat un efecte rebot directe i indirecte estàtic d’entre el 36,57% i el 36,54% en el curt termini i entre el 49,53% i el 49,52% en el llarg termini, el que suposa que una millora de l’eficiència de l’electricitat a les llars catalanes que hagués de suposar un estalvi d’electricitat de 10 unitats, acabaria produint un estalvi d’unes 6,4 unitats en el curt termini i d’unes 5,1 unitats en el llarg termini.
D’altra banda, els efectes dinàmics d’un increment de la productivitat energètica que suposa una millora de l’eficiència portarien a un major creixement econòmic. Això podria suposar paradoxalment un increment del consum final d’energia, provocant el que es coneix com “la paradoxa de Jevons”.