Malgrat els avenços realitzats en matèria de gestió pesquera a Unió Europea (UE) i dels compromisos vinculants i lleis aprovades pels Estats membres, actualment prop del 41% de les poblacions de peixos avaluades a l’Atlàntic segueixen sent objecte de sobrepesca. Una xifra que és àmpliament superada al Mediterrani, mar en el qual s’estima que el 93% les poblacions pateixen sobrepesca.

Aquesta situació, sumada al nostre elevat nivell de consum de productes de la pesca, provoca que la nostra dependència de peix exterior sigui molt elevada. Concretament, segons la New Economics Foundation (NEF) -una organització britànica que avalua anualment l’autosuficiència de peix de la UE -, Espanya obté més de la meitat del seu peix i marisc d’aigües no comunitàries.

Al llarg dels anys, la UE, i molt particularment Espanya, ha pogut mantenir el seu elevat nivell de consum a causa del proveïment de productes del mar d’altres regions del planeta, ja sigui a través de les importacions o de les captures realitzades per la flota europea d’aigües distants.

Així doncs, Espanya, que consumeix uns 46,2 kg de peix per càpita a l’any -situada en segona posició del rànquing europeu de major consum just després de Portugal (55,3 kg/càpita/any) i per davant de Lituània (44, 7 kg/càpita/any)-, comença a dependre de peix exterior de la UE a partir del 26 de maig. Dit en altres termes, tot i que Espanya disposa de milers de quilòmetres de costa i una de les majors flotes, només és autosuficient de productes pesquers procedents de la UE un 40% del temps, la resta de l’any s’alimenta de peixos procedents de mars o països llunyans.

En 2017, el dia de dependència de peix a l’Estat espanyol va ser 9 de maig, i l’any anterior el 10 de maig. Així doncs, aquest any s’observa una petita millora respecte a anys anteriors. Per Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT “aquesta és una bona notícia que podria ser degut a la recuperació d’algunes poblacions de peixos a l’Atlàntic nord-oriental. No obstant això, encara queda un llarg camí per assolir la pesca sostenible tal com exigeix ​​la Política Pesquera Comuna (PPC), ja que nombroses poblacions continuen subjectes a una forta pressió pesquera”.

Pel que fa a la UE en el seu conjunt, el dia de dependència de peix ha passat a ser el 9 de juliol, fet que indica que gairebé la meitat del peix que es consumeix a la UE depèn d’aigües no comunitàries. L’any passat, el dia de dependència de peix va tenir lloc el 22 de juliol i l’anterior el 7 de juliol. Per tant, la UE en el seu conjunt també manté un alt grau de dependència de productes pesquers no pertanyents a la UE.

El model bio-econòmic utilitzat per NEF indica que, a l’Atlàntic nord-oriental, recuperar les poblacions de peixos a nivells de sostenibles (en línia amb els requisits de la PPC), augmentaria els nivells d’autosuficiència de la UE en gairebé tres mesos (85 dies), movent el seu dia de dependència del 9 de juliol al 2 d’octubre. D’altra banda, i a causa de la manca de dades, aquest estudi no inclou els beneficis derivats de la recuperació de les poblacions a la Mediterrània i el Mar Negre, però com aquestes poblacions estan majoritàriament sobreexplotades, l’informe indica que els beneficis de la seva recuperació serien potencialment encara més grans.

L’última reforma de la Política Pesquera Comuna va establir les bases legals per a garantir la consecució d’una pesca sostenible en aigües europees. Un objectiu que s’ha d’assolir com a molt tard el 2020. En aquest sentit, Chaparro considera que “una de les maneres per assolir aquest objectiu és mitjançant l’establiment de límits de captura en línia amb les recomanacions científiques. Una decisió que té lloc a porta tancada durant el Consell de ministres de pesca de la UE”. I afegeix, “l’any passat, els ministres de la UE van avançar considerablement en la bona direcció i per primera vegada, des de la reforma de la PPC el 2013, el Consell va establir la majoria dels límits d’acord amb les recomanacions científiques. Tot i així, els nivells de sobrepesca continuen sent molt elevats”.

El model bio-econòmic d’NEF també demostra que restaurar les poblacions de peixos a nivells saludables oferirà una major autosuficiència de peix i quantiosos beneficis socials, econòmics i ambientals a llarg termini.

Chaparro conclou que “Espanya és el país de la UE que rep més ajudes del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i el mateix Comissari de Pesca de la Unió Europea, Karmenu Vella, ha declarat recentment “posar fi a la sobrepesca té sentit ambiental, social i fins i tot econòmic”. “La qüestió no és si ens podem permetre actuar [sinó] com podem permetre’ns no actuar”. Així doncs, tenint en compte que els recursos són limitats i que la població mundial creix, no seria més lògic avançar decididament cap a la consecució d’una pesca sostenible, un millor repartiment de les possibilitats de pesca i garantir un model de consum de baix impacte ambiental?”.